Dissabte vinent participaré a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, en representació d’SDP, el partit progressista en què milito. La Societat Andor­rana de Ciències (SAC) ens ha convidat a dir la nostra sobre el repte més gran al qual mai s’ha enfrontat l’espècie humana, el canvi climàtic.

L’Agenda 21 adoptada a Rio el 1992 qualifica les muntanyes com les “zones més sensibles als canvis climàtics a l’atmosfera”. Andor­ra, un Estat amb la meitat de la superfície per sobre dels 2.000 metres, és, sense cap mena de dubte, un país de muntanya. Per tant, la tria feta per la SAC per a la diada, El canvi climàtic i Andorra, és totalment encertada.

Pel que fa a l’acceleració dels fenòmens meteorològics lligats a l’escalfament global, encara ens queda un llarg camí per recór­rer fins que els éssers humans prenguem consciència de la importància que té sobre les nostres vides el canvi climàtic, conseqüència directa de l’augment de la temperatura del planeta provocat per l’efecte hivernacle causat per l’activitat humana. Sense aquesta conscienciació, pas previ al reconeixement de la nostra responsabilitat, per passiva o per activa, no es podrà acceptar la perillosa situació en què ens trobem.

Només llavors serà possible que decidim passar a l’acció per corregir-ho, tenint com a màxima que qui lluita contra la natura sempre perd. Tanmateix, la primera línia de responsabilitat és la dels polítics que governen. Per tant, aquells que han permès la desaparició de milers d’espècies i d’ecosistemes haurien de ser jutjats, ja que el terrorisme ambiental, o sia, l’ús il·legal de la força per beneficiar-se dels recursos ambientals de les poblacions locals, és ben vigent.

Això fa que tingui molt clar que les decisions polítiques han de ser un pas endavant per invertir la tendència climàtica, no un pas enrere que agreujarà la situació. A la natura no hi ha un terme mitjà. Per definició, als progressistes no ens agrada estancar-nos en el passat, ens agrada resoldre els problemes amb les dades a la mà.

En aquest cas, amb les conclusions extretes del tractament de les dades recollides per les institucions científiques, tant les locals com les globals, responsables de reflexionar sobre com fer front al canvi climàtic. Reforçar el rol d’aquestes institucions públiques és una necessitat vital. Altrament, la fractura existent entre ciència i política ens acabarà matant.