Escrivia en aquesta tribuna dimarts passat, 11 d’octubre, que el ministre Alcobé, directament assenyalat en els correus electrònics que havien portat a la dimissió de Meritxell Mateu, encara no havia badat boca. La va badar dijous, dia 13, a darrera hora. I la va badar fent un exercici públic de cinisme, immediatament aplaudit pel cor nacional dels estómacs agraïts instal·lats per Toni Martí a les menjadores oficials.

Sosté el ministre Alcobé que podia continuar exercint d’assessor d’una entitat privada –poc importa aquí el nom o la raó social– perquè tenia uns compromisos professionals contrets i els havia d’honorar, assegurant “la transició” amb qui l’hagués de substituir en aquella comesa professional privada.

L’article 4 de la Llei del Govern, de data 15 de desembre del 2000 (Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 3, any 13, 10-01-2001, pàg. 115), diu el següent:

“5. Els membres del Govern no poden (…) exercir activitats remunerades, siguin mercantils, industrials o professionals.”

Em sembla que aquesta disposició legal és clara i no necessita cap exercici d’interpretació.

El ministre Alcobé ha violat la llei. Ho va reconèixer públicament dijous, 13 d’octubre del 2016, i el cap de Govern, Toni Martí, el va confirmar en el càrrec, després d’aquesta confessió pública, el dia 14 d’octubre.

És a dir que la setmana passada vam veure com un ministre que ha jurat –o promès– complir la llei, la viola, ho reconeix públicament i posa el seu càrrec a disposició del cap de Govern. I hem vist també que el cap de Govern que l’ha nomenat, i que ha tingut coneixement d’aquest incompliment públicament reconegut de la Llei del Govern, no el cessa sinó que el confirma en el càrrec.

Així doncs només em queda constatar que el ministre Alcobé i el cap de Govern, Toni Martí, són uns cínics. Diu el Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll) que un cínic és aquell “que impúdicament fa gala de no creure en la rectitud i sinceritat morals o de no practicar-les”. Em sembla que aquesta definició es correspon perfectament amb el que hem vist i sentit el dijous 13 i el divendres 14 d’octubre del 2016.

El mateix diccionari defineix el cinisme com a “desvergonyiment” i “impudícia”. És el que tenim. Fins aquí hem arribat.

Advertia dimarts passat, 11 d’octubre, en aquesta mateixa pàgina de la greu aluminosi que estava debilitant el sistema democràtic andorrà. Quaranta-vuit hores després del meu advertiment es confirmava que el cap de Govern aplaudeix que no es respecti la Llei del Govern.

¿Què més podem dir? Aquí tenim uns governants que no respecten la llei que regula el funcionament del Govern constitucional. Que la violen, ho diuen públicament i diuen a la ciutadania que aquí no ha passat res, que la culpa la tenen els “altres”, els “mal” andorrans, els que no combreguen amb les rodes de molí. A partir d’ara serà de “mal” andorrà respectar, complir i fer complir les lleis que ens emparen. El món al revés.

En parlàvem diumenge al migdia, a la Fira de Canillo, amb ciutadans preocupats i astorats. Ciutadans i ciutadanes de totes generacions, de tots els estatus econòmics i laborals, però tots ells ciutadans que es posaven les mans al cap pel que s’havia vist i sentit dijous i divendres.

Les preguntes que es feia tothom eren: ¿fins on portaran aquesta degradació institucional? ¿Ara és lícit no complir la llei? Si un cap de Govern no la compleix, ¿quin exemple ens pot donar?

Després de la seva victòria electoral del 2011, Toni Martí afirmava que “les formes” eren molt importants i que ell tindria unes formes millors que les nostres. Ja ho hem vist.

Han convertit el cinisme en la seva forma de govern.