Els polítics de l’oposició denuncien la desnacionalització provocada pels nombrosos llocs de responsabilitat pública coberts amb persones de fora del país. Aquest procés, que està creant tendència, comença a esdevenir una pràctica habitual per places, fins i tot, de rang menor.

Així, el servei d’estadística ha enviat una circular a entitats espanyoles per reclutar personal especialitzat, especificant horaris, vacances i remuneració. Per fer més atractiva l’oferta, es garanteix l’estabilitat laboral i es recorda que l’IRPF i la Seguretat Social són més baixos que als països veïns.

També el SAAS té experiència acreditada a contractar talent fora d’Andorra. Les justificacions són múltiples: no disposem d’aquests perfils, no paga la pena preparar gent del país, és fàcil trobar-la fora i la qüestió és que ho facin bé. Raons que mostren una falta absoluta de compromís envers els nostres titulats. S’argumenta que cal compensar aquests treballadors d’elit per renunciar als beneficis que deixen enrere i venir a una zona de frontera, ja que, si no és així, no volen venir.

En el llarg procés immigratori, s’ha iniciat una nova era per bastir l’edifici de l’administració amb criteris d’empresa privada, amb professionals i assessors que no tenen cap implicació amb el país i que, de ben segur, la seva intenció no és la d’arrelar-s’hi.

L’atracció d’Andorra per atreure talent i suplir les deficiències ancestrals que ens caracteritzen està altament focalitzada en el quadrant NE de la Península Ibèrica.

De mica en mica, s’esdevé un ter­ritori transfronterer amb un radi d’influència variable, des de la Seu d’Urgell a la Ciutat Comtal. Des d’aquesta perspectiva, s’observen dues formes de desplaçaments, mentre els de l’Alt Urgell es mouen diàriament, els barcelonins ho fan el cap de setmana.

D’una banda, s’ofereixen remuneracions que ni els propis nacionals, en condicions similars, han tingut mai, llevat alguna excepció. D’altra banda, la CEA argumenta que, per les limitacions del ter­ritori, Andorra no és un lloc atractiu per venir a treballar i que el principal problema és el preu de l’habitatge.

Ara només cal encetar un programa de subvencions al lloguer i que la trajectòria professional computi com a carrera professional a les empreses catalanes.