Dijous passat al Consell General, els liberals (el conseller general Ferran Costa) i els progressistes (el conseller general Víctor Naudi) van interpel·lar el Govern sobre la contractació per a l’administració pública de persones fora de les nostres fronteres. Feien referència a les contractacions al departament d’Estadística del Govern, un exemple més, prou escandalós val a dir-ho, que permet retratar l’evident voluntat de Toni Martí d’anar a buscar personal a fora menystenint el talent que tenim al país.

Fa mesos que denunciem públicament la submissió del cap de Govern, Toni Martí, i el seu Govern als criteris –i les ordres– que dicta a Madrid el Govern de Mariano Rajoy.

Amb Toni Martí i DA al Govern hem vist com llocs clau de l’administració de l’Estat andorrà s’han anat entregant –malgrat el que diuen les lleis i la Constitució– a persones estrangeres, gairebé sempre enviades o recomanades pels entorns polítics del Partit Popular de Mariano Rajoy.

L’efectiva direcció de l’Agència Andorrana Fiscal i de Fronteres, el gabinet jurídic del Govern, el departament d’Estadística o els alts càrrecs de direcció i gestió de la sanitat pública han anat passant així, a poc a poc, no pas a mans de persones “estrangeres” sinó de persones espanyoles recomanades a Andorra pel Govern del Partit Popular.

Reforçant aquesta submissió, Toni Martí ha promogut una sèrie de modificacions legislatives per facilitar i afavorir l’arribada de persones no andorranes i no residents a Andorra per cobrir llocs d’alta responsabilitat en l’administració pública. El cas de l’INAF és el més recent.

El dimecres 23 de novembre, a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, vam sentir el ministre de Finances, Jordi Cinca, fer una defensa i il·lustració de l’obertura dels òrgans de direcció de l’administració pública andorrana a persones vingudes de fora. Manifestació que, feta en la seu diplomàtica espanyola, era més que transparent: el Govern de DA confirmava públicament i a l’ambaixada espanyola que aplica el que els han dictat des de La Moncloa: la transformació del Govern d’Andorra en una sucursal del Govern de Madrid.

I enmig d’aquesta cridanera involució DA considera que defensar la Constitució i afirmar que els alts càrrecs de l’administració pública han de recaure en persones de nacionalitat andorrana seria un “retrocés”. El retrocés és, contràriament, trepitjar l’esperit i la lletra de la Constitució, que diu ben clar en l’article 25 que “l’exercici de càrrecs institucionals queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta Constitució o els tractats internacionals.”

Si Antoni Martí i el seu Govern volen situar en els alts càrrecs institucionals persones espanyoles amigues de Mariano Rajoy hauran de parlar clar i promoure una reforma de la Constitució.

Mentrestant, tal com ho van fer dimarts passat Víctor Naudi i Joan Marc Miralles en la roda de premsa setmanal d’SDP, nosaltres continuarem denunciant la política d’espanyolització de DA.

Els anys 1991 i 1992, quan treballàvem en el procés constituent, la mitra ens alertava sovint del que considerava el risc de “monaquització” d’Andorra, entès com el perill que Andorra fos sotmesa als designis de la presidència de la República francesa.

La Constitució del 1993 va bandejar aquell hipotètic risc i va establir un sistema equilibrat i prudent que permetia preservar la sobirania en mans del poble andorrà.

Ara, sota el cabdillatge de Toni Martí, ha aparegut no ja un risc sinó una gran amenaça: la “hispanització” d’Andorra per la via de l’entrega de les regnes dels càrrecs institucionals a persones no andorranes que per molta excedència que tinguin romanen sota la jerarquia del Govern de Madrid.