Les preguntes parlamentàries neixen al segle XVIII al parlament anglès i, amb els pas del temps, es consoliden com a instrument de control del poder executiu en els sistemes democràtics.

En el nostre cas, aquest procediment fa acte de presència amb la Constitució que, d’una manera explicita, declara que el Consell General, com a representació del poble andorrà, exerceix la funció d’impuls i de control de l’acció política de l’executiu.

Així doncs, bona part de les actuacions dels consellers estan orientades a instar el Govern a explicar la seva activitat a través de les preguntes, amb resposta escrita o oral, o de les demandes d’informació.

Per tant, preguntes i demandes, a banda de constituir un mecanisme propi del sistema democràtic, són una eina per obtenir informació d’aspectes concrets de la gestió dels diferents ministeris. Amb un doble objectiu, garantir la transparència i posar un límit a les decisions del Govern que, sense aquest control, podria excedir-se i posar en dubte el bon funcionament del sistema democràtic.

D’aquesta manera, gràcies al control que l’oposició exerceix sobre l’acció del Govern, els ciutadans gaudim del dret a conèixer i podem formar-nos una opinió contrastada que d’una altra manera seria impossible. No obstant això, encara es conserven tics de la vella Andorra en què s’accedia per amiguisme a la informació que estava reservada a un grup privilegiat.

Les preguntes parlamentàries i demandes d’informació, consultables al web del Consell General, constitueixen una mostra de l’activitat dels elegits. Als tres partits de l’oposició se’ls ha de reconèixer la perseverança en la lluita per obtenir informació que ens permet saber quantes persones treballen a l’administració en un determinat règim laboral, conèixer alguns salaris dels responsables del SAAS o ser conscients que la manca d’explicacions sobre les negociacions amb la UE no permet encara tenir-ne una opinió contrastada.

La constància de l’oposició en les demandes té la capacitat de suplir parcialment els dèficits de les estadístiques oficials i la inexistència d’uns portals de transparència de les administracions públiques.

En democràcia és fonamental facilitar informació a l’opinió publica i obligar, fins i tot, a rectificar al Govern certes decisions.