Socialdemocràcia i Progrés (SDP) va demanar ahir que el cap de Govern, Antoni Martí, deixi el càrrec després que sortís a la llum pública que havia cobrat per feines d’arquitecte mentre era cònsol major d’Escaldes-Engordany. “Faria bon favor de dimitir” per l’acumulació de males praxis comeses pels membres del Govern i ell mateix, va dir el conseller general de la formació, Víctor Naudi.
El partit considera que Martí ha incomplert el Codi de l’administració, que fa referència a l’autoritat i als funcionaris, ja que en l’article 115 exposa que aquests s’haurien d’abstenir en les causes en què tinguin algun interès.
En el cas de l’actual cap de Govern, era l’autoritat que presentava les sol·licituds de projectes a la corporació local i al mateix temps es decretava aquestes sol·licituds tenint en compte que no es té constància que s’abstingués. SDP, a més, creu que la fiscalia hauria d’investigar si l’actuació de Martí té conseqüències legals i permetre “treure l’aigua clara si aquest és l’únic cas o si n’hi ha d’altres”, va remarcar el secretari d’organització, Joan-Marc Miralles.
Així mateix, Miralles va destacar que “fer de jutge i part no és èticament acceptable” i va criticar que Martí utilitzés els “forats del sistema” per “veure què hi puc guanyar com a elegit”.
Davant de tot plegat, el secretari d’organització d’SDP va exposar que en aquest afer, a banda del compliment de la llei, també hi ha una qüestió de moral i ètica que se suposa que qualsevol polític hauria de complir. Miralles va defensar que les persones elegides per a cònsol, conseller o cap de Govern han de tenir un “rol exemplar”. Va recordar que, com que requereixen una dedicació a ple temps, aquests càrrecs són remunerats amb un sou “prou rellevant” i va lamentar que Martí tingués “dues feines”, un fet encara més greu tenint en compte que “el 2009 els ciutadans ja estaven immersos en una crisi molt profunda”. Per aquest motiu, SDP alerta que casos com aquest afavoreixen la desafecció i l’escepticisme dels ciutadans envers la classe política.
Naudi també es va referir a la llei d’incompatibilitats impulsada per DA, que es troba “en un calaix”. Va destacar que té aspectes positius, tot i que hi ha “una part esmenable”, i es va mostrar a l’espera de poder-la tirar endavant abans d’acabar la legislatura.
D’altra banda, el secretari general de Liberals d’Andorra (LdA), Amadeu Rossell, va mostrar la preocupació de la formació per la “gravetat que podrien tenir els fets”, i va assegurar que “als liberals no ens agrada que algú pugui ser pare i padrí”. Tot i això, el dirigent liberal, que va destacar que “no ens agrada en absolut la política de denúncia contínua”, va fer una crida que “algú digui prou i posi fi a aquesta situació”, ja que “al final ens hi farem mal”.
En aquesta línia, Rossell, que va remarcar que a LdA “no ens agrada fer safareig per més que alguns diguin que hi estem al darrere”, va insistir en la necessitat que s’aturi tot plegat perquè “no es pot anar a remolc de cada denúncia”.
Per la seva part, la consellera general del grup liberal Judith Pallarés va destacar la necessitat de tornar a parlar de valors com la transparència i recuperar el diàleg, i va recordar que “les incompatibilitats a Andorra les hem tingut sempre”. Pallarés, que va remarcar que “el que no pot ser és que es generi situacions com als països veïns”, va apuntar que una llei d’incompatibilitat pot ajudar a millorar la transparència, però va advertir que aquesta “no s’ha de copiar dels països veïns perquè la realitat d’Andorra és diferent”.
