Socialdemocràcia i Progrés (SDP) demana al cap de Govern, Toni Martí, que dimiteixi després que aquest reconegués que havia cobrat com a arquitecte mentre era cònsol major d’Escaldes-Engordany. Així ho va afirmar ahir el conseller general progressista, Víctor Naudi, en roda de premsa opinant que «vist l’històric i que el país no acaba de tirar endavant, el cap de Govern faria un bon favor al país dimitint». «Comencem a dubtar que tingui la capacitat de governar i que els ciutadans li puguin fer confiança», va afegir el secretari d’organització de la formació, Joan-Marc Miralles.

La formació progressista considera que «no és ètic ni moral» combinar les dues feines i a més afirma que Martí hauria incomplert l’article 115 del Codi d’Administració. Un article que apunta que «l’autoritat o funcionari en el qual es doni alguna de les circumstàncies que es detallen el paràgraf següent, s’abstindrà d’intervenir en el procediment i ho comunicarà al seu superior immediat, el qual resoldrà allò que sigui adient».

Entre les circumstàncies incloses s’afegeix «tenir interès personal en la qüestió o ésser administrador de la societat o entitat interessada, o tenir interès en alguna altra qüestió semblant, la resolució de la qual pogués influir en aquella, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat».

Finalment, el text sentencia que «la no abstenció en els casos en què aquesta sigui procedent donarà lloc a responsabilitat».

En aquest sentit, SDP també creu que la Fiscalia «hauria d’actuar» i «mirar d’aprop aquest comportament i si hi ha hagut altres casos que nosaltres no coneixem». És la Fiscalia, va manifestar Miralles, «qui s’ha d’encarregar de determinar si hi ha il·legalitat o no».

Més enllà de la legalitat però, Miralles també va considerar que es tracta d’un fet «que no crec que sigui èticament discutible», ja que «la barrera no hauria de ser la legalitat, si no la ètica». «Fer de jutge i part no pot ser una cosa ètica acceptable», assegurava. Per Miralles, «la falta més greu és la trampa que es fa a la ciutadania jugant amb la fina línia del que és legal i del que no».

I agregava que «intentar aprofitar els buits legals al seu favor és absolutament reprovable en política». Per tot, i assumint que la seva demanda de dimissió no seria acceptada pel cap de Govern, Naudi va reclamar que «com a mínim demani excuses públiques».

Pregunta parlamentària / D’altra banda, el conseller progressista va entrar ahir a sindicatura una pregunta perquè sigui resposta oralment per l’Executiu sobre l’estat de les negociacions entre els comuns i el Govern per tal de definir un nou model de transferències i competències entres les dues administracions.

La pregunta es motiva en declaracions als mitjans de comunicació de Martí afirmant que la llei estava gairebé enllestida i que estaria aprovada abans de finals d’any.

A l’entendre de la formació progressista, aquestes declaracions del responsable governamental «contradiuen el compromís adoptat per ell mateix el 4 de maig del 2016 en el debat d’orientació política en el qual es comprometia en unes poques setmanes a assentar les bases d’un grup de treball a tres bandes que agrupi el Consell General, els comuns i el Govern per adaptar el sistema de competències i transferències a la realitat actual».

Crítiques pel tancament del consolat / Joan-Marc Miralles també va criticar les declaracions del portaveu del Govern, Jordi Cinca, que indicava que el tancament del consolat francès no era assumpte de l’Executiu. Per Miralles, «el fet de tenir o no consolat francès és de màxima importància» i per això «el Govern, malgrat que no té capacitat de decisió, hauria d’haver utilitzat la seva influència amb l’Estat francès».

Liberals es mostra molest per la «política de denúncia»

El secretari general de Liberals d’Andorra, Amadeu Rossell, va manifestar ahir que «independenment de la legalitat dels fets, aquests són molt greus», en relació a la notícia que es va publicar ahir en un mitjà digital que manifestava que el cap de Govern, Toni Martí, hauria facturat «gairebé mig milió d’euros per la reforma de l’antic hotel Europa» durant la seva etapa com a cònsol.

Aquests fet, doncs, se sumen als gairebé 350.000 euros per la construcció de l’edifici Calam, que es va publicar en un mitjà de comunicació espanyol la setmana passada.

Rossell va expressar que Martí «no pot ser pare i padrí al mateix temps», i que estan farts de la «política de denúncia» que està caracteritzant la política andorrana els darrers mesos. En aquest sentit, va informar que «algú ha de posar seny» perquè «la situació que vivim ja és prou complicada».

Llei d’incompatibilitats / D’altra banda, Judith Pallarés, consellera general del partit, va expressar que «Andorra necessita una llei d’incompatibilitats per garantir la legalitat i la transparència al país, però no ha de ser copiada dels països veïns». Segons la consellera, el Principat sempre ha tingut un sistema polític «molt particular» per la «petitesa del país», però va remarcar que «el que no pot ser és que s’estigui adoptant una deriva similar a la dels països veïns», en el que s’ha desvirtuat l’exercici de la polític per culpa d’una gestió deslleial.