Dimarts passat, 18 d’abril, érem a Tolosa per assistir al míting del candidat socialista a les eleccions presidencials franceses, Benoît Hamon. Anar a Tolosa per compartir amb els amics i companys de l’esquerra de l’Arieja, de l’Alta Garona i de l’Aude els mítings de les campanyes electorals és per a nosaltres una tradició i una obligació.

Érem a l’Stadium de Toulouse el maig del 1981 abans de la victòria de François Mitterrand i érem a la plaça del Capitole de Tolosa la primavera del 2012 en l’acte de final de campanya de François Hollande. I dimarts la delegació d’SDP hi érem sense haver fet cap càlcul de rendibilitat política. Les enquestes d’opinió situaven el candidat socialista prou avall en les intencions de vot per poder albirar que no aconseguiria passar a la segona volta electoral.

Hi érem perquè som fidels als nostres valors i als nostres amics i perquè no canviem de valors ni de relacions polítiques internacionals segons com bufa el vent.

A Tolosa vaig abraçar l’amic Kader Arif, diputat de l’Alta Garona, i vam saludar la presidenta de la nova gran regió Occitània, que aplega el Llenguadoc-Roselló i Migdia-Pirineus. Carole Delga afirma que els combats que s’acosten no estan perduts. Per això ens deia que cal que mirem lluny i cap endavant.

El discurs de Benoît Hamon ens va agradar i, per què no dir-ho, ens va emocionar. Les referències insistents a un text que rellegeixo sovint i que vaig esmentar en el meu discurs d’investidura com a cap de Govern el 2009 –el Discours à la jeuneuse, de Jean Jaurès– ens van recordar que els valors socialdemòcrates són iguals a una banda i a l’altra dels Pirineus.

Del 2013 fins avui hem participat sovint en trobades internacionals dels socialdemòcrates europeus a Saint-Gaudens, a Luchon i a Tolosa compartint experiències i iniciatives en el projecte comú de fer dels Pirineus un eix de desenvolupament.

Hem debatut iniciatives per reforçar el transport i les comunicacions interpirinenques amb la ferma convicció que la gent de muntanya, d’una banda i altra dels Pirineus, han de poder trobar un nou desenvolupament econòmic mantenint les seves arrels.

Les eleccions presidencials franceses han deixat clar que ens trobem en un moment especial en el qual, com deia Benoît Hamon, “els electors estan desorientats, però ho estan perquè els dirigents polítics desorienten”.

Som davant una urgència social, democràtica i ecològica. A França –a Andorra també– veiem un país amb molts electors desorientats en relació amb l’oferta política però, al mateix temps, hi ha una energia, una fortalesa ciutadana que demana una societat més solidària, un futur desitjable.

A totes les democràcies occidentals la distància entre les demandes dels electors i els marges de maniobra dels governants fan que es posi en qüestió les elits assentades en els llocs de responsabilitat política.

L’economista Julia Cagé ens deia que no ens hem de deixar enganyar, sinó que hem de fer confiança a la nostra intel·ligència.

El resultat de la primera volta ha deixat una alternativa entre la dreta extrema de Marine Le Pen i el centre socioliberal d’Emmanuel Macron. Com l’any 2002, els socialdemòcrates que no són a la segona volta demanen el vot pel candidat que pot aturar el camí dels Le Pen cap a la presidència de la República.

Tanmateix els progressistes, a França i a Andorra, hem de tenir ben present el que ens va dir Benoît Hamon a Tolosa: igual que Sísif, no podem abaixar els braços ni defallir. La nostra feina és seguir, continuar empenyent, cap a dalt del cim, el roc dels valors democràtics i socials. Per fer possible un futur desitjable per a les noves generacions.