Les declaracions de dilluns de la setmana passada del ministre sortint, Gilbert Saboya, sobre l’important paper que tindrà el ministre entrant, Gilbert Saboya, són antològiques. Deia Saboya, el pluriministre proactiu, que la creació, feta a la mida del que ell mateix va encomanar al cap de Govern, d’un nou ministeri d’Economia i Innovació seria “una aposta claríssima” que fa DA “pel món empresarial” i per “focalitzar-se en qüestions d’innovació” per tal de ser “més competitius”. I també deia que el seu nou ministeri servirà per “donar una empenta a l’obertura econòmica, en les qüestions d’innovació”.

El president de la CEA, presentant l’informe econòmic del 2016, va retratar fa tres setmanes de manera realista el panorama desolador de l’economia andorrana sis anys després de l’arribada de DA al Govern. Incerteses i dubtes, economia estancada i obertura econòmica fracassada és el balanç del Govern.

Com va dir el president de la CEA, adreçant-se al cap de Govern i al síndic, no podem autoenganyar-nos. Ho comparteixo. Ara convindria ajudar a resoldre les necessitats dels empresaris, acabar amb l’excés de burocràcia i aturar la inseguretat jurídica.

Sembla que la resposta del cap de Govern ha estat anunciar, amb un trimestre d’anticipació, que nomena, ara per al 15 de juliol, Gilbert Saboya, el ministre proactiu, a Economia i Innovació.

El que és una innovació en el nostre sistema constitucional és que un ministre anunciï ell –no el cap de Govern– que deixarà el ministeri per al qual fou nomenat. Que anunciï alhora –ell, no el cap de Govern– que es quedarà assegut al consell de ministres i que anunciï també –ell, no el cap de Govern– quina és la cartera que ha decidit –ell, no el cap de Govern– autoatribuir-se.

Gilbert Saboya va arribar al Govern, el juny del 2011, al capdamunt de l’onada taronja, etzibant-nos la seva proactivitat en totes i cadascuna de les seves intervencions davant el Consell General.

La proactivitat és un concepte de psicologia del treball i de les organitzacions que es defineix com l’actitud amb la qual el subjecte assumeix el ple control de la seva conducta de manera activa, cosa que implica prendre la iniciativa en el desenvolupament d’accions creatives i audaces per generar millores, fent passar al davant la llibertat d’elecció sobre les circumstàncies del context.

I ja veiem com n’ha estat, de proactiu, fent passar al davant la seva llibertat d’elecció de la cartera ministerial.

El president de la CEA demanava, però, una altra proactivitat: ajudar el teixit empresarial a anar endavant. Però ja ho diuen a França: “Charité bien ordonnée, commence par soi-même.” Un bon exemple per adonar-se que a l’edifici del carrer Prat de la Creu 62 viuen en el seu món, en la seva bombolla.

Declaracions i fotos per a l’àlbum de la història del Govern dels millors –o dels pitjors, segons les opinions, si és que encara podem opinar– substitueixen les idees, les estratègies i les decisions factibles.

No tenim Govern, tenim una productora d’esdeveniments. Va tancar Ordino Studios i ara tenim Prat de la Creu 62-64 Productions.

Havien anunciat l’arribada de 150.000 vehicles per Pasqua… Finalment van ser 76.000… no ve d’un pam!

Una setmana rere l’altra proven de fer-nos viure en l’àmbit de la veritat fabricada el que, en l’àmbit dels fets, és pura ficció. És la comunicació cloroform: la substitució de l’acció política per la imaginació propagandística.

Per això els molesta que, exercint responsablement el nostre paper polític, agafem la paraula, fem tocs d’alerta i despertem opinions. Ens voldrien tenir calladets i obedients, però no ho aconseguiran.

La realitat és tossuda: la crisi corseca el país i el Govern bada.