L’altre dia llegia l’article del secretari d’organització de Demòcrates per Andorra (DA), Esteve Vidal, a EL PERIÒDIC. Deia que no sabia «com qualificar» la proposta del secretari general de Liberals d’Andorra, Amadeu Rossell, de crear una plataforma comuna amb tota l’oposició.

Suposo que el motiu principal pel qual li costa tant rebatre aquesta proposta és perquè es tracta exactament del mateix sistema que va emprar anys enrere Demòcrates per Andorra. En aquella ocasió per tombar l’aleshores cap de Govern, Jaume Bartumeu.

És cert, ells, en això, saben molt millor que ningú com s’ha de fer. Van guanyar sense un projecte clar, pel simple fet d’unir-se, i realitzant una campanya de màrqueting que no tenia cap objectiu concret. Un projecte sense ideologia. Han passat els anys i seguim desconeixent quina és aquesta ideologia. I no intentem trobar-la en els seus estatuts perquè, fins i tot, aquests són difícils de trobar. Un fet que, amb la resta de partits, no passa.

Guaiteu si ho van fer bé quan van executar el que ara, reitero, no saben com qualificar que, fins i tot, un cop van arribar al Govern van aplicar una llei tributària que no duien al programa. Ens quedarà l’interrogant de què hauria passat si ho haguessin explicat abans. Segurament les urnes haurien dit una altra cosa.

La faceta camaleònica de DA ja ve de lluny. Tenen la capacitat d’adaptar el seu discurs en funció de qui tenen al davant. Això sí, el desenllaç sempre és el mateix: apliquen el que ells volen sense cap mena de mirament.

L’única cosa que va aconseguir DA va ser aglutinar. Unir la gent al voltant del seu líder. I això és una pràctica més habitual en partits populistes que no pas en allò que diuen ser: demòcrates.

Van viure una primera legislatura amb una oposició reduïda a la mínima expressió. Poc o, millor dit, res podien fer contra la piconadora demòcrata. Però ara, en aquesta segona legislatura, sí que tenen una oposició davant. I què han fet? Han optat pel victimisme. Quantes vegades hem sentit que són víctimes d’un complot?

Davant la falta d’idees del govern demòcrata per tirar endavant el país, no han dubtat ni un sol moment en rebutjar propostes de l’oposició al Consell. A posteriori, però, les han utilitzat ells. Això sí, un pèl maquillades perquè semblin pròpies. No sigui el cas que la població s’adoni que ells només estan escalfant la cadira.

DA segueix igual que sempre, sense ideologia, sense un projecte real i sense veure més enllà del seu propi nas. No surten ni volen sortir de la seva bombolla particular. I ho demostra el fet que apliquen polítiques que poc beneficien al país, apostant d’una forma clara, cada vegada en més àmbits, per l’intervencionisme de l’Estat.

Treuen pit per la llei d’inversió estrangera, quan en realitat ha comportat més despesa que guanys. I el mateix succeeix amb les seves polítiques en turisme, només enfocades a atraure turistes de «visita», que pugen i baixen el mateix dia, en comptes d’apostar per un turisme de qualitat i aprofitar el privilegi d’entorn que té el nostre país.

Confio que ara tots sapiguem estar a l’altura i tornem a generar il·lusió a la ciutadania, que sàpiga que realment existeix una alternativa. Tenim un model de país on tothom pot aportar. Encara som a temps de revertir la situació a la que els set anys de desgovern DA ens ha dut.