El 13 de desembre del 2015 la ciutadania d’Andorra la Vella, Santa Coloma i la Margineda em va dir: “Àngel, ves-te’n cap a casa.” Això vaig fer.

Soc a casa, sí, però penso responsablement en les 418 persones que ens van votar (un 11,59% dels electors) i a aquestes persones, que van creure i confiar en el nostre programa, no els podem ni volem decebre. Aprofito aquest escrit per donar-los públicament les gràcies.

He deixat passar tot aquest temps per fer un seguiment tant dels que tenen el govern comunal com dels que en principi haurien de “posar el crit al cel” quan les coses no es fan bé.

Voldria dir a la senyora Marsol que deu ser fàcil governar sense cap altra oposició que la que fem a SDP a peu del carrer. Màniga ampla. Faci el que faci, els partits d’oposició asseguts al consell de comú callats, muts. Així “ancha es Castilla”.

La candidatura del PS, encapçalada per la senyora Dolors Carmona, va rebre el vot de 996 ciutadans i ciutadanes, i la candidatura dels Independents+Liberals d’Andorra, encapçalada pel senyor Jordi Minguillón (no ho oblidem, cònsol sortint), 904 vots. Imagino que totes aquestes persones que van confiar en aquelles candidatures no deuen acabar de copsar on és “l’oposició”.

Nosaltres no estem al consell del comú, però sí que a l’11,59% dels electors que van confiar en el nostre programa els devem una posició i una resposta a cada una de les actuacions que fa la majoria i que nosaltres, la gent de SDP, no compartim. Per tant, ja que al nostre entendre l’oposició institucional no fa la seva feina, la farem nosaltres. La farem amb molt de gust. La farem perquè la ciutadania de la parròquia es mereix un respecte i es mereix que algú manifesti en veu alta la discrepància davant de moltes actuacions equivocades que la majoria comunal duu a terme. La privatització del Centre de Congressos, l’Alberg de la Comella i la despesa esmerçada sense mesura en l’enllumenat de Nadal en serien tres exemples.

Primer i abans de tot, LES PERSONES.

Darrerament la senyora Marsol, la cònsol, insisteix molt a reivindicar la capitalitat de la nostra parròquia. Està molt bé que ho faci, però abans de demanar el que demana, hauria de pensar en les persones que vivim a Andorra la Vella i deixar de “fer volar coloms”.

La capitalitat s’aconsegueix en el dia a dia. Fent que els nostres ciutadans i les nostres ciutadanes visquin de la manera més digna possible. S’ha d’obrir els ulls i demanar tot el possible perquè se’ns reconegui com el que som: la capital dels Pirineus i d’Andorra. Però primer, un cop més, LES PERSONES.

En la darrera campanya electoral, tots els partits, també DA, parlàvem dels barris de la capital i que ens en preocuparíem. Doncs bé, no estic convençut que la senyora Marsol pensi que Andorra la Vella, la capital, hauria de tenir totes les escoles dels sistemes educatius estrangeres a la nostra parròquia. Què va fer el Comú perquè l’Escola Espanyola no marxés de la capital? Va lluitar tant com era necessari? Saben on estava ubicada aquesta escola? Saben que ara, gràcies a la seva nul·la gestió, el barri de Ciutat de Valls es mor? Preocupar-se per qüestions com aquesta hauria de ser prioritari abans de demanar la capitalitat als quatre vents. Deu ser casualitat, però tots sabem que és a Escaldes que s’ha ubicat finalment l’Escola Espanyola. Ja poden demanar el reconeixement de capitalitat.

Seguint amb el lligam entre la capitalitat i les persones, també diré a la majoria comunal que està molt bé que es preocupi de la zona de l’avinguda Meritxell i de Riberaygua, però si volen que la capital sigui digna i tingui un reconeixement com es mereix, facin el que hagin de fer per embellir també els nostres barris, llavors ens començarem a entendre. Tots i totes som Andorra la Vella, i no només uns quants. No s’oblidin de les persones que viuen a Santa Coloma i a la Margineda.

Som un país de muntanya. Tenim o, més ben dit, teníem un alberg de primer nivell. S’ha “venut” correctament per poder portar a la nostra parròquia turisme de muntanya i “vendre” arreu la nostra capitalitat? S’ha venut a les escoles d’arreu?

Recordo el motiu que la senyora cònsol va donar per desfer-se de l’alberg: una suposada competència amb els hotelers. Ridícul, aquest motiu, no ho creuen?

La capital ha de tenir el Centre de Congressos. És un lloc on la capital dels Pirineus hauria de ser un referent per a la cultura, per a sessions de conferències i per a seminaris del sud d’Europa i no anteposar, com fa DA, la part econòmica a la part “humana”.

Un centre de congressos com el que encara tenim fa capitalitat. I la senyora Marsol prou que ho deu compartir quan fa una promoció d’Andorra la Vella com a destí de congressos internacionals. On els voldrà acollir, en una carpa al parc Central?

El darrer. Pont de la Margineda (ubicat com tots sabem a l’entrada de la “capital”) i l’església de Santa Coloma. No dic res més. Això és capitalitat.

No donaré més exemples de com caldria aconseguir un reconeixement de capitalitat. M’agradaria que el Comú de DA fes altres coses positives com treure els avis de la foscor i oferir-los una ubicació més acollidora a la claror del bar de la plaça del Poble. Vam ser els primers a defensar-ho i aplaudim que la majoria comunal ho hagi assumit. Per això podem dir que nosaltres sí que podríem fer que les persones que viuen i treballen a la capital la sentissin com a seva. Perquè sabem anteposar les persones als interessos econòmics.

Perquè a SDP sabem que la capitalitat política ja està inscrita a la Constitució. Altra cosa és la capitalitat real, la que s’aconsegueix dia rere dia defensant la ciutadania i tenint cura de la gent, tant dels joves com de la gent gran. La capitalitat no es pot ni conquerir, ni reclamar. Te la donen els altres, com passa amb el respecte i l’autoritat.