Fa pocs dies el Raonador del Ciutadà, Josep Rodríguez, va presentar al Consell General l’informe anyal de la institució que encapçala amb encert i dedicació plena. Com Josep Rodríguez destaca en les seves consideracions generals, l’entorn de l’activitat de la institució del Raonador del Ciutadà és un bon observatori. Un observatori compromès en la recerca de solucions concretes a la crisi econòmica i social.

No em sap pas greu haver de reconèixer que ara fa divuit anys, quan vam votar la creació de la institució i el primer Raonador del Ciutadà va iniciar la seva difícil tasca d’implantació de la nova institució, jo era força escèptic. Pensava que, en un país petit com el nostre, en el qual l’accés als responsables de les institucions acostumava a ser prou fàcil i directe, potser no calia aquesta nova institució. Estava equivocat.

Ricard Fiter, posant les bases del funcionament de la institució, i Pere Canturri, consolidant-la, ens van fer veure que calia aquesta intermediació positiva entre el ciutadà que es considerava perjudicat o menystingut per l’actuació de l’administració i els responsables del Govern, dels comuns i de les entitats parapúbliques.

Josep Rodríguez ha aconseguit reforçar encara més el paper d’aquesta intermediació necessària. Els 351 expedients oberts l’any 2016 demostren que la ciutadania acut al Raonador a la recerca de respostes, i també de suport, davant actuacions o omissions de l’administració no sempre justificades i, a voltes, no explicades prou bé als destinataris finals del servei públic, que són les ciutadanes i ciutadans.

L’actual Raonador, que acabarà el seu mandat aquesta tardor, ha estat una persona independent i que ha sabut convertir en realitat l’accessibilitat a la institució amb una facilitat real a l’hora de presentar-li queixes.

Per això m’ha agradat especialment llegir en les consideracions generals del seu Informe 2016 la voluntat de donar compliment al que preveu l’article 4 de la Constitució –el respecte a la dignitat humana– i de garantir els drets inviolables de les persones.

Aquest cap de setmana passat l’agenda i el calendari han volgut que pogués coincidir en dues ocasions amb Josep Rodríguez. Divendres, dia 26, al migdia, a la festa de la patrona de la Policia i dissabte al matí, a la ballada de sardanes a Canòlic.

Vam poder conversar una estona sobre l’evolució de la institució i l’enorme augment d’expedients durant el seu mandat. Augment força vinculat, com ja explica el seu informe 2016, amb la crisi econòmica i social.

Penso que la fractura social ha tornat a fer-se molt evident a casa nostra. Ni la comunicació cloroform que es dissenya a la tercera planta de l’edifici administratiu del Govern ni el cor nacional dels estómacs agraïts no poden amagar la realitat.

Sis anys de DA al Govern han tornat a fer aparèixer les dues Andorres, que es mouen, que viuen, a dues velocitats diferents. I per molt que la solució d’aquesta enorme fractura social només pot venir des de l’adopció d’unes polítiques progressistes, de suport a les famílies i a les empreses, és ben evident que la intermediació del Raonador del Ciutadà pot ajudar a curar ferides i solucionar situacions d’injustícia flagrant.

Coincideixo amb la consideració de Josep Rodríguez que tots els problemes que es plantegen al Raonador del Ciutadà són importants. No hi ha problemes petits.