Fa dues setmanes que seguim les notícies que ens expliquen que Saetde, a través dels seus accionistes majoritaris, discrepa de la declaració d’interès nacional aprovada pel Govern en el marc de l’ampliació de la pista d’esquí de l’Avet, a l’estació de Soldeu-el Tarter. Una ampliació que neix conjuminada amb una operació urbanística generadora de força polèmica per l’extraordinària excepcionalitat de les autoritzacions de construir que comporta.

No conec pas l’expedient concret, per la qual cosa no puc ni vull pas endinsar-me en valoracions de l’abast de les contrapartides consentides per uns i altres.

Però em preocupa molt i molt llegir la notícia que Saetde ha iniciat el procés que portaria a la dissolució de la societat mercantil Nevasa i, a continuació, al trencament de la unió de les dues estacions (Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-el Tarter). S’acabaria així, sobtadament, la marca Grandvalira. Ho escric tot en condicional perquè em costa creure que el Govern no reaccioni davant la magnitud de la catàstrofe que suposaria la trencadissa de Grandvalira.

Tanmateix, unes recents declaracions, sentides a la ràdio dijous passat, dia 1 de juny, del ministre de Turisme, el senyor Francesc Camp, em fan pensar que el Govern es manté en el seu suport incondicional a la proposta d’Ensisa i no solament no pensa buscar cap concertació amb Saetde sinó que més aviat ha optat per atiar el foc de la confrontació.

Aquestes declaracions seguien les del ministre Jordi Cinca, que en roda de premsa deia que no s’admetria el recurs de Viladomat i que “al Pas també s’han fet inversions”.

I el cap de Govern manifestava dijous que no tenia intenció d’agafar cap posició en l’afer de la plataforma! Però ha estat el seu Govern que, amb la seva discutida declaració d’interès públic, ha encès el foc! Un aclaparador exemple d’una mala manera de fer.

Es fa passar l’interès general del país i dels sectors de l’hoteleria, de la restauració i del comerç al darrere dels càlculs electoralistes de DA. Toni Martí necessita el suport incondicional de DA de Canillo i per això fa el que li demanen el Comú d’aquella parròquia i Ensisa.

I no es pot pas menystenir el fet que el Comú de Canillo ha nomenat recentment, poc abans que esclatés l’afer de la prolongació de la pista de l’Avet, Jordi Alcobé com a membre del consell d’administració d’Ensisa, una societat mercantil controlada pel Comú i per una entitat bancària.

Per això el ministre Camp deu insistir davant dels mitjans de comunicació que qui ha de fer les inversions per fer possible l’operació urbanística de Soldeu és Ensisa i no pas el Govern, per dissimular la implicació del Govern en la proposta.

Però, tot i obrir aquest paraigua, no poden pas amagar que sense l’atípica declaració d’interès públic Ensisa no es podia pas plantejar aquella operació. Una operació que, avui dia, no disposa pas, al meu entendre, d’empara legal suficient. Però, ni que fos el cas, és ben evident que en donar suport incondicional a aquella operació el Govern de Demòcrates per Andorra s’ha situat en una banda del debat (Ensisa i Comú de Canillo) enfront d’una altra, els accionistes majoritaris de Saetde i els agents econòmics del Pas de la Casa i Encamp.

La parcialitat indissimulada del Govern no solament ha malbaratat Grandvalira sinó que està posant en perill la consolidació d’una política turística de qualitat.

Un altre resultat negatiu de l’obsessió del ministeri de DA pel low cost i els outlets.

No toquen de peus a terra i fan trontollar tot un sector fonamental per a l’economia.