A vegades la intel·ligència ens impedeix ser llestos. Altres vegades és a l’inrevés, voler ser llestos ens impedeix ser intel·ligents. D’una banda, voler tenir anàlisis solvents fins al darrer detall abans de prendre decisions pot impedir que actuem en el moment més adequat.

D’altra banda, tractar d’aconseguir objectius de manera ràpida pot representar un obstacle tant per analitzar bé els principals factors de la realitat com per aconseguir objectius més importants.

He manllevat aquesta reflexió a Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra que publicà a La Vanguardia, ara fa gairebé dos anys, un article molt interessant sobre la situació política espanyola.

Una reflexió que he recuperat en repassar l’actualitat de dijous i divendres passat pel que fa al procés d’embrancament d’Andorra amb la Unió Europea i que crec totalment adaptada a la nostra situació.

Dijous l’Empresa Familiar Andorrana va organitzar una trobada amb els mitjans de comunicació en el decurs de la qual el seu president, Francesc Mora, va reclamar al Govern més informació de l’acord d’associació amb la Unió Europea.

I encara va ser més clar quan va assenyalar que, malgrat assistir a les reunions de la taula que convoca el Govern i copresideixen DA i PS, els empresaris no poden “…fer cap valoració del contingut de la negociació perquè no hi ha cap proposta concreta.” En definitiva que la sensació “…és de desinformació.”

La mateixa sensació teníem a SDP i per això vam suspendre la participació al que era –i pel que es veu continua sent– un simulacre de pacte d’Estat.

Coincideixo amb el president de l’EFA que, com recollia el BonDia a la pàgina 6 de l’edició del 16 de juny, “no s’ha concretat quin és l’equilibri entre el que guanyem i el que cedim.”

El divendres era l’exministre d’Economia espanyol, Pedro Solbes, que avisava que Brussel·les demanaria contrapartides a l’entrada d’Andorra dins el mercat interior europeu. Una entrada que sempre ens ha recomanat, val a dir-ho, com a bon coneixedor d’Andorra.

Aquest avís posava així en evidència que en la qüestió del manteniment del règim actual pel que fa al tabac, el govern de Toni Martí no explica tota la veritat en aquelles reunions propagandístiques de la planta baixa de l’edifici administratiu del Govern.

Pedro Solbes venia, sense saber-ho, a confirmar el que havia dit el dia anterior el president de l’EFA, Francesc Mora.

Un tema d’aquesta importància no es pot resoldre bé si no es defineix bé. I Toni Martí i els consellers generals que li donen suport són molt obtusos i resistents a canviar el marc mental que els impedeix definir bé el problema de fons.

Tot apunta que el que pretén DA és anar passant amb raons per arribar un bon dia de Brussel·les amb un text tancat i barrat. Un text que després es “vendrà” com l’únic possible.

El diari suís Le Temps ens deia dimarts passat que a Suïssa també estan al bell mig d’un debat sobre un nou acord institucional amb la Unió Europea.

El 16 de juny el Consell Federal, el govern de la Confederació, va tancar-se en un seminari per a debatre les diverses alternatives. Hi ha molta confrontació entre les forces polítiques helvètiques i, com escrivia Le Temps, sembla que hi ha una patata calenta que els uns volen fer passar als altres.

Però algú, tant a Suïssa com a Andorra, haurà de parlar clar i explicar les conseqüències d’un acord o d’un desacord.

Durant el debat previ a la votació del Brexit, Hubert Vedrine, l’exministre francès d’exteriors, escrivia a l’edició del 14 de juny del 2016 de Le Monde: “No es pot menystenir el poble, i encara menys fer-lo combregar amb rodes de molí o tractar-lo com si fos una criatura.”

Així no anirem enlloc.