Convindria encarar la qüestió territorial responsablement, fora de càlculs electorals. El 23 de setembre es va reunir l’assemblea general d’SDP i vam parlar dels reptes extraordinaris als quals es troba confrontat el país. Uns reptes que exigeixen grans acords perquè per redreçar Andorra i assegurar el futur de les properes generacions convindria una proposta política que generés un ampli acord.
Reptes que afecten la nostra convivència i algunes regles del joc constitucional. La qüestió territorial n’és una. Convindria encarar-la seriosament i responsablement, clarificant competències i assentant una solidaritat en la distribució de les transferències que no es basi en el comptador de vots.
Encarar i resoldre aquests temes no és possible sense un diàleg ampli, entre totes les forces polítiques que tinguin una visió de progrés.
Però Toni Martí està gestionant la qüestió, amb el seu conegut estil purament electoralista, al marge de la Constitució. Promou una reforma de les lleis fonamentals que regulen la delimitació de les competències entre els comuns i el Govern i les transferències de capital del pressupost de l’Estat cap als comuns amb la voluntat de sumar vots repartint prebendes.
L’edició d’El Periòdic d’Andorra del dilluns 25 de setembre recollia que SDP proposa reformar la Constitució per abordar la qüestió territorial. Ho proposem perquè estem convençuts que tenim una Constitució que necessita tasques de reforma i manteniment després de 24 anys.
Els comuns són els òrgans de representació i administració que expressen els interessos dels ciutadans en l’àmbit territorial. La pràctica institucional dels darrers 24 anys ha fet aparèixer una evolució que ha desbordat l’àmbit competencial fixat a la Constitució i els comuns han anat envaint competències de l’Estat.
Per això els progressistes d’SDP proposem desenvolupar una acció legislativa que concreti el marc competencial fixat a la Llei de definició de competències dels comuns del 4 de novembre del 1993 per evitar disfuncions i conflictes entre els comuns i les altres institucions de l’Estat.
Cal mantenir el Comú com l’administració més propera al ciutadà, però assentant ben clarament que la política nacional general pertany al Govern i que no hi ha d’haver duplicitat de funcions entre administracions. Andorra no es pot permetre unes administracions multiplicades per set.
A partir d’aquestes constatacions, d’aquesta proposta positiva, s’hauria de treballar en la recerca de grans acords –com vam fer quan vam redactar la Constitució– a partir d’un diagnòstic compartit del que el país necessita.
Exactament el contrari del que Toni Martí i DA estan fent amb la tramitació de les lleis de modificació de les transferències i de modificació de la delimitació de competències dels comuns.
Volen fer entrar el clau per la cabota i davant les raonades i raonables argumentacions que el professor Miguel Ángel Aparicio va trametre al Comú de Sant Julià han encomanat dos contrainformes jurídics que presenten tard i malament.
El que pretén Toni Martí és trasbalsar la Constitució –la Constitució que no va voler votar i en la qual mai no ha cregut– per sotmetre-la als seus càlculs electoralistes.
No vol encarar una reforma des del debat argumentat i responsable perquè per a ell tot es resumeix a l’ordeno i disposo.
I ara, amb dos informes jurídics sota el braç, que només ha encomanat després dels dubtes de constitucionalitat que hem plantejat els progressistes, vol imposar els seus projectes de dubtosa constitucionalitat.
L’equilibri territorial és fonamental en el nostre model constitucional. Sobre aquesta base es poden introduir reformes sempre que es busqui l’interès del país i es deixin fora càlculs electorals.