Sempre he defensat que cal una reforma de la funció pública per millorar el servei al ciutadà i fer-la més eficaç i econòmicament sostenible. Ho he defensat i hi he treballat quan he estat en responsabilitat. Així l’any 2010 el govern que presidia i els sindicats de l’administració van consensuar un document amb 33 acords per orientar aquesta reforma.

33 acords per assolir una administració més eficient, àgil, dignificada i sostenible, amb vocació de millora constant del servei a la ciutadania. Aquests acords, que són de plena actualitat, tancats el 17 de desembre el 2010, en nom del govern que jo encapçalava, els vaig trametre al Sr. Toni Martí, en el traspàs de funcions, el 2011.

Dissortadament, el govern de DA, en lloc de recollir aquests acords per reformar l’administració, s’ha esmerçat a aplicar unilateralment una severa i innecessària retallada de les condicions laborals i salarials dels treballadors del sector públic i, durant els sis anys de govern de Martí, s’ha criminalitzat els treballadors de l’administració pública fins a fer-los responsables de tots els mals de l’administració.

Els esdeveniments de les darreres setmanes, amb relació a la pretesa reforma de l’administració pública que ha promogut el govern de Martí, aboquen a una primera conclusió: DA vol fer entrar el clau per la cabota, menysprea els treballadors i les treballadores del sector públic i no sap el que és el diàleg i la concertació. Ha esdevingut un govern autoritari.

El govern actual pretén donar resposta als desafiaments de la reforma de l’administració des d’una orientació exclusivament pressupostària, destinada a forçar estalvis, però sense una reflexió global que pogués canalitzar aquestes o superiors reduccions de costos al servei d’una millor democràcia. D’aquesta manera, el Govern està evidenciant fins al moment una visió de perspectiva molt curta dels reptes del conjunt de l’administració.

Amb la reforma que promou Martí ara deixarà una administració pública molt pitjor del que la va trobar, despullada pràcticament de drets fonamentals dels treballadors que hi donen servei a les ciutadanes i ciutadans.

SDP considera indispensable reprendre la via del consens amb el compromís de reformar la llei de la funció pública, sota la base dels 33 acords de l’any 2010, com a pas necessari cap a la reforma de l’administració. Uns acords que van costar molts esforços, però que vam aconseguir consensuar amb el vistiplau de tots els agents que vam negociar.

Així ho vam manifestar dimarts passat als representants dels sindicats de l’administració durant la reunió en la qual vam analitzar conjuntament els plantejaments equivocats del projecte de llei de la funció pública, promogut unilateralment, sense escoltar ningú ni recollir els acords del 2010, pel govern de DA.

És molt lamentable que la intransigència i l’autoritarisme del govern de DA hagin portat a una situació de tensió que ha obligat els treballadors del sector públic a acordar el plantejament d’una vaga. Perquè les conseqüències dels autoritarismes són incalculables, però la primera de totes és que tothom en surt afectat.

Els progressistes considerem que cal donar una resposta positiva a aquest repte des dels principis del diàleg i la concertació, i buscar en tot cas la creació d’espais de trobada que permetin ordenar el nostre model de funció pública per recuperar el pols econòmic i el benestar social.

L’administració general és un element bàsic del sistema institucional del país, i per aquest motiu cal reforçar-la des del punt de vista tècnic i extremar la seva professionalització per tal d’evitar la confusió de les institucions amb un partit polític.