Enguany el Carnaval d’Encamp ha començat abans d’hora. Ho ha fet amb una martingala descarada. L’inici d’aquesta celebració de disbauxa i transgressió es fa comptant els dies endarrere, a partir de la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, fins arribar al seu final, que és el dimecres de Cendra.

És a dir, pel final saps quan comença. Quelcom de similar devia pensar la majoria comunal d’Encamp en rebre i acceptar una simpàtica proposta de màrqueting turístic.

Molt astuts, van comptar endarrere en el procediment d’adjudicació per tal de poder fer la contractació directa, tot i superar els límits legals previstos de 46.732,40 euros. Un cop més l’oposició, sempre amatent, els va enxampar amb les mans al plat.

Amb el mateix estil ha actuat el Molt Il·lustre Govern en adjudicar sense miraments a un familiar directíssim del cap uns serveis digitals. El Govern diu que si ho han fet a dit no va ser perquè els treballs fossin digitals, sinó perquè els ho havia manat un gegant informàtic.

“Petits com som, hem d’obeir el gegant blau”, venien a dir.

A DA mantenen que els que ho critiquen són com la vella quaresma, mala gent que dejuna i no menja carn. Mentrestant, ells fan com el rei Carnestoltes. Porten set anys vivint en un ambient de disbauxa pressupostària i transgressió constitucional.

Tant és així que, en cas de tornar a guanyar les eleccions, no ens esperarien quaranta dies de quaresma, no. Hauríem de patir quatre anys més d’incertesa i sacrifici! Fins i tot hauríem d’aprendre a no menjar gaire, perquè els sense carnet, ni les espines del peix tindríem dret a tastar.

Per això aquesta tarda, durant la tradicional representació del Ball de l’ossa d’Encamp, fóra bo fixar-se en quins valors humans representa cadascun dels seus personatges.

Poseu-hi noms, poseu-hi cares, mireu qui guanya i mireu qui perd, mireu qui és generós i qui un garrepa. Més d’hora que tard, s’ha de procurar que el rebost sigui ben ple, que l’olla bulli a cor que vols, i que el somriure dels habitants de les Valls surti per les comissures de les nostres fronteres, de tan ample i radiant.

Esperem que demà dimarts, el rei Carnestoltes sigui jutjat pel seu mal comportament i condemnat a mort.

Visca el Carnaval! Visca Andorra!