El serial de l’heliport posa de manifest la forma d’actuar d’un govern que cada dia que passa més desorientat està. Més enllà de respondre a unes promeses electorals fetes fa set anys a alguns dels sectors que van impulsar l’arribada de Toni Martí al poder, el temps ha acabat evidenciant que l’heliport nacional no se sustenta en cap projecte sòlid.

La voluntat de bastir un heliport públic ha anat seguida d’unes propostes d’ubicació itinerants en funció del ministre al qual li ha tocat gestionar el tema. Així i malgrat que el Govern disposa d’uns estudis per a possibles emplaçaments, aquests ni tan sols s’han tingut en compte i els espais proposats han acabat responent als capricis dels ministres de torn: primer al Patapou i ara a les Tresoles.

Hi ha, tanmateix, un denominador comú en ambdues actuacions: els emplaçaments proposats pels dos ministres són fruit de designacions fetes a dit i de forma arbitrària. Una vegada adoptada la decisió arbitrària, el Govern procedeix a esmerçar recursos per a  intentar justificar la seva idoneïtat.

Un procés per a emprendre la realització de qualsevulla infraestructura susceptible de comportar un impacte econòmic, social i mediambiental, ha de començar  establint els estudis previs de necessitats i els objectius que es volen aconseguir, tant si es tracta d’un compromís electoral com si no, basats en un estudi de viabilitat econòmica, d’oportunitat i de viabilitat del seu emplaçament.

Però aquí el ministre d’Ordenament del territori i Urbanisme ha reconegut públicament que no existeix cap estudi de viabilitat econòmica i, durant la sessió del Consell General del dia 3 de maig, tant el ministre com el cap de Govern van confessar que el Govern francès es negava a participar en cap avaluació o estudi tècnic relatiu a la viabilitat aeronàutica d’un heliport a les Tresoles.

Aquesta confessió és paradoxal i esdevé una mofa del ministre i del cap de Govern vers el Consell General.

Asseveraven fa uns mesos que tot el procés quedaria supeditat a l’informe de l’Aviació Civil Francesa. Davant els mitjans el mateix ministre, durant el mes d’abril d’enguany, deia que aquell famós informe estaria enllestit en el termini d’un mes i mig. Ara resulta que, en una comunicació del mateix organisme, del passat dia 25 d’abril, s’assabentaven que l’Aviació Civil francesa rebutjava l’elaboració d’un informe sobre l’heliport a Andorra.

Se’ns ha ocultat la veritat i se’ns ha volgut fer combregar amb rodes de molí, al Consell General, i al conjunt de la ciutadania. Senzillament Antoni Martí ha ultrapassat els límits del respecte.

I no n’hi ha prou, fidel al seu tarannà i veient que la brillant idea de bastir un heliport a Les Tresoles s’estavella, intenta girar la truita i sortint de puntetes per la porta del darrera ara diu, contràriament a les afirmacions fetes fins la data, que a DA sempre havien dit que els informes definitius seran decisius, i que arribats a aquest punt de la legislatura probablement ho haurà de decidir el proper govern.

I, continuant amb la burla, repta als diferents grups polítics a proposar alternatives.

Un fracàs més de la política duta a terme pel govern de DA, que en set anys ha estat incapaç de desbloquejar un terreny apte per construir un heliport. Val a dir que per això calia comptar amb la col·laboració dels comuns, que són els que tenen la potestat en matèria urbanística per reservar espais de terreny per a equipaments, amb la particularitat que el mateix Govern, fent ús de la seva competència, també té la potestat d’establir els plans sectorials d’infraestructures.

I per això no hi ha cap necessitat d’haver de canviar la Llei General d’Ordenament del Territori i Urbanisme, com està fent.

Existien i existeixen les eines urbanístiques per a disposar de terrenys més favorables i capaços de reunir les màximes condicions d’implantació respectant els requisits exigits i sobretot preservant la seguretat i la qualitat de vida de les ciutadanes i els ciutadans.

Simplement cal fer les coses bé.

Si ho haguessin fet en hauríem estalviat que el país fes el ridícul davant els nostres veïns.