Fa un mes els progressistes d’SDP vam fer pública una anàlisi del que ha estat la política turística de DA durant les darreres dues legislatures. Els responsables de DA pretenen que no entenem la seva política. Una política marcada per una despesa desmesurada de 100 milions d’euros i per uns resultats que, per nosaltres així com per molts dels actors del sector turístic, no estan a l’alçada que s’esperava.

Entre les principals conclusions de l’anàlisi, destacàvem que s’havia insistit des del ministeri en l’augment de turistes però que aquest augment, molt relatiu, no semblava revertir en cap millora del sector turístic, en especial en relació al nombre de llocs de treball i a les remuneracions dels assalariats, sigui en l’hostaleria o en el comerç. En definitiva, una política de cara a la galeria, per penjar-se medalles, sense benefici real pel país.

Com ha acostumat a passar quan hem fet una crítica fonamentada, al Ministeri de Turisme o al seu braç armat de molts euros (Andorra Turisme) van ploure les rèpliques indignades sigui via xarxes socials, via paper o via les ones de la ràdio pública, dels responsables d’aquesta mala política, el director d’Andorra Turisme i el ministre de Turisme. Aquestes rèpliques es focalitzen en desacreditar qualsevol altra interpretació de les dades, que no sigui la que ells fan.

O, el que és el mateix, aquella que consisteix en penjar-se medalles.

Amb poca traça pretenen desvirtuar la nostra interpretació i, ja arremangats, faltar al respecte personal a qui la fa. Serà que a Andorra els únics que estan «autoritzats» a interpretar les dades turístiques són el ministre i el director d’Andorra Turisme? Serà que ells tenen el monopoli de la veritat turística?

Perquè al cap davall, és molt evident que tant l’un com l’altre fan una lectura més que interessada de les dades, una lectura que serveix els seus interessos concrets. Una lectura que sovint topa de front amb la crua realitat.

Llegíem en un article signat pel ministre Francesc Camp, que les campanyes d’esdeveniments com les nits de compres a Vivand, l’Andorra Shopping Festival o el Black Friday havien «contribuït els darrers dos anys a aturar la davallada amb un creixement al voltant de l’1% de les entrades d’excursionistes» amb una nota a peu de pàgina que indicava: «El període anual s’ha calculat de desembre de l’any anterior al novembre de l’any actual».

Una curiosa manera d’agafar els anys! No voldria complicar al lector, i agafaré els anys com calen: des del gener al desembre. Hom pot constatar així que entre el 2016 i el 2017 el nombre d’excursionistes ha baixat de l’1,1%. Si mirem la tendència dels darrers 12 mesos, de maig 2017 a abril 2018, ha baixat de l’1,7%, sempre segons les dades oficials del Departament d’Estadística de Govern.

Tampoc va faltar als pocs dies la nota de premsa del Govern sobre les dades del mes de març. Una nota partidista, amb unes dades triomfalistes on s’anunciaven a cop de titulars 720.000 visitants durant aquell mes, un 4,4% més que l’any passat.

Es guardaven molt de prendre en consideració l’efecte de la Setmana Santa, que l’any passat va ser a l’abril. I ara que tenim les dades d’abril, sortiran a dir que els visitants han baixat un 2% en aquest mes respecte a l’any passat? O que aquesta temporada d’hivern, entre desembre i abril, tot i una innivació extraordinària com tothom ha pogut constatar, hem perdut gairebé 80.000 visitants o sigui un 2,2% menys que l’any passat, quan alguns dels nostres veïns i competidors han gaudit de creixements de gairebé dobles dígits? Ja hem vist que el balanç ministerial ha anat per un altre costat.

El ministre Camp ens recordava en aquell article que «l’estratègia d’Andorra Turisme durant aquests darrers anys ha estat atreure clients llunyans: russos, britànics, portuguesos, holandesos, belgues i israelians són els més significatius».

Repassant les dades estadístiques veiem que al 2012, els turistes d’altres nacionalitats (ni espanyols ni francesos) representaven un 14,3% del total i en canvi, al 2017, van representar el 12,7% del total. Tot recordant que el nombre de turistes ha crescut, els que eren estratègics ho han fet bastant per sota dels altres.

No voldria que se’ns mal interpretés, aquestes dades no ens alegren, ni ens satisfan. No volem penjar-nos cap medalla. Si els progressistes dediquem temps a analitzar i a rebatre les declaracions que es fan des dels púlpits governamentals, és perquè estem convençuts que cal fer una lectura crítica dels resultats de la política turística de DA aquests darrers vuit anys per poder iniciar una nova etapa.

Una etapa en la qual les polítiques turístiques aportin un valor i una riquesa real a tota l’economia del país, empresaris i assalariats per igual, i no només a qui les impulsen des dels despatxos oficials. Una etapa on les polítiques turístiques siguin respectuoses amb el país i amb els seus ciutadans i ciutadanes, dimensionades segons les nostres possibilitats i definides en consens amb tots els diversos actors del sector.

En definitiva, una etapa on la política turística no sigui la de DA ni la de cap altre partit, sinó la política turística d’Andorra.