Les declaracions de Toni Martí en l’entrevista que li va fer Gemma Rial al programa La Rèplica, d’Andorra Televisió, el dijous 27 de desembre, fan pensar que el cap de Govern i el seu pluriministre Xavier Espot han trigat vuit anys a descobrir la fractura social. Una fractura que fa que hi hagi no una Andorra sinó dues, que es mouen a dues velocitats diferents.

No havien vist venir les esquerdes, fondes i amples, que divideixen el país.

No han entès que són les seves normes legislatives que han afavorit l’augment abusiu dels preus dels lloguers i comporten el risc de trencar lligams familiars.

No han captat que l’augment del cost de la vida esdevé insuportable per a un 40,4% dels ciutadans i ciutadanes que no poden fer front a un imprevist de 950 euros.

No s’han llegit el que deixa en evidència l’Enquesta de condicions de vida 2018: hi ha dificultats per alimentar-se i per escalfar l’habitatge durant l’hivern.

La idea, propagada per la comunicació cloroform des del juny del 2011, que tot el que és nou, jove i sense experiència és obligatòriament formidable i millor s’ha esvaït, doncs.

Tenim el Govern i el Consell General més allunyats del país dels darrers vint-i-cinc anys.

La primavera del 2011 els poders fàctics van propulsar cap a la Casa de la Vall, una agrupació política (DA) sense projecte perquè tampoc tenien cap convicció.

Durant aquests anys han governat no pas els millors sinó persones amb ben poca informació de la vida i del país.

El panorama que deixaran la primavera vinent és desolador i difícilment reparable.

Els progressistes portem cinc anys avisant-ho, i ara, pel que sembla, es desperten. I de sobte, arriba la demagògia populista.

És una poca-soltada que, a les portes de les eleccions generals, Toni Martí es despengi anunciant que prendrà mesures per augmentar el poder adquisitiu. Un anunci, fet a 48 hores del dia dels Sants Innocents, que podria semblar una broma de mal gust però que és, al capdavall, una barroera maniobra.

El Consell Nacional del dia 15 de desembre de Progressistes-SDP va aprovar la proposta d’establir una legislació que fixi un topall als augments dels arrendaments. El candidat Xavier Espot i diversos portaveus de DA van rebutjar tot seguit la nostra proposta, considerant-la “intervencionista”.

En la roda de premsa de Progressistes-SDP del dia 18 de desembre el nostre candidat, Josep Roig, va explicar amb dades i xifres que la nostra proposta s’aplica a França, a Àustria, a Anglaterra i fins i tot a Nova York, desmuntant i desmentint les equivocades afirmacions de Xavier Espot.

Nou dies després Toni Martí també desmentia el seu candidat a la televisió pública. I ho feia plantejant la congelació dels lloguers… quan ha estat ell qui els va descongelar.

No penso pas que pugui continuar enganyant la ciutadania gaire temps.

La gent, les ciutadanes i els ciutadans, les famílies d’Andorra, coneixen, perquè la viuen cada dia, la realitat. Volen ser escoltats i respectats. Saben prou bé que en una reforma econòmica o pressupostària hi ha obligacions que no són tan simples com ho pretén el populisme de pacotilla –és a dir, de poc valor i de baixa qualitat– que es va escoltar a la televisió el dijous 27 de desembre del 2018.

Les famílies i la ciutadania volen poder debatre sobre els programes i sobre els valors. No és hora de projectes de llei d’extrema urgència ni de polèmiques sobre qüestions tècniques que no entenen ni els mateixos que, des de la prepotència, les plantegen.

Toni Martí, que va combatre el text constitucional i no el va votar, fou nomenat cap de Govern l’any 2011 a l’empara de la Constitució però n’ha estat fent mal ús i ha provocat no solament el descrèdit institucional sinó una fonda fractura social de la qual s’assabenta al 2019.