Progressistes-SDP s’oposa frontalment a les reformes del Codi de relacions laborals i de l’Administració pública impulsades, amb calçador, pel Govern de DA aquest final de legislatura.

La darrera d’aquestes reformes, la de la Llei de la Funció Pública, no compta amb l’aval de ningú que no sigui DA, i per tant, i en funció dels resultats electorals de la nit del 7 d’abril, se li preveu un recorregut poc més que breu.

Faig meves unes paraules pronunciades fa uns dies per Òscar Ribas quan reclamava que es tornés a la política i es deixés de banda el teatre, i, sobretot, que “els problemes no s’han de deixar podrir” perquè llavors “o no tenen remei, o no hi ha solució, o la solució és més difícil”.

Si per “podrir” entenem deteriorar o fer malbé alguna cosa, em sembla obvi assenyalar que el govern de DA ens deixa un sector públic podrit, molt deteriorat i fet malbé. I no parlo ja d’una qüestió de sostenibilitat, sinó que parlo dels propis treballadors del sector, de les seves condicions laborals i de la fractura preocupant entre els servidors públics i els actuals responsables governamentals.

Per molt que s’entesti la ministra Descarrega a repetir que l’executiu “ha fet tot el possible per buscar el consens”, el cert és que aquest consens ni ha estat ni crec que s’hagi buscat. I aquí em remeto novament a les paraules d’Òscar Ribas, i advoco perquè el futur Consell General i el Govern que en resulti sigui capaç de tornar al camí de la política, és a dir, del diàleg i del debat franc que hem de tenir sobre l’Andorra que volem i en aquest cas, sobre el model de Funció Pública que el país necessita.

Perquè, no ens enganyem, aquí el que ha passat és que sota una suposada reforma de l’Administració pública, que en realitat no ha existit, el que realment s’ha fet és acarnissar-se amb els drets laborals dels treballadors, exactament igual que es va fer amb el Codi de relacions laborals.

En aquest sentit, els Progressistes creiem que, en funció dels resultats electorals del 7 d’abril, cal aturar la reforma de la Funció Pública aprovada per DA el mes de gener passat  i obrir un procés de reflexió, franc i plural, sobre el model d’Administració pública que el país necessita.

Franc i plural vol dir que integri el futur Govern, els grups parlamentaris que resultin de les eleccions del 7 d’abril i els sindicats dels treballadors, recuperant l’esperit de diàleg, consens i pluralitat que va inspirar la Taula de Treball de la Funció Pública del 2010.

Aquest procés de reflexió franc i plural ha de servir de camí, de via de confluència, per arribar a un necessari i ampli consens de tots els actors socials que tenen la responsabilitat d’aportar les propostes necessàries per tal de construir un nou model d’Administració pública sostenible, que preservi –i en no pocs casos restitueixi– els drets dels seus treballadors i que tingui com a eix central la prestació d’un servei públic de qualitat a la ciutadania.

D’una altra banda, cal articular instruments per interactuar millor amb la ciutadania i entre les administracions general i comunal i també cal estudiar la implementació de mecanismes de gestió més flexibles, organitzats entorn d’objectius realistes que puguin ser mesurats i avaluats.

I per avançar en aquest camí caldrà implementar polítiques de transparència i conscienciar-se sobre la necessitat de retre comptes.

Finalment, cal reduir el deute públic, actuant sobre les despeses de funcionament, per garantir la sostenibilitat a llarg termini. Es tracta d’evitar despeses inútils i sobrecostos injustificables, que beneficien uns pocs, i que acabem pagant tots. Es tracta de gastar millor i de manera més eficient.