La campanya electoral arrencarà oficialment el 24 de març. Fa dies, però, que tots els partits polítics han començat a fer moviments i a jugar les seves cartes. Un dels apropaments que més ha sorprès de les darreres setmanes és l’apropament del pacte PS-L’A a SDP per intentar, de nou, una aliança a tres bandes.

L’acostament va ser estrany des del primer moment, ja que a la trobada amb Bartumeu només hi van assistir representants liberals. L’endemà, el líder socialdemòcrata afirmava que sabia que s’havien reunit però que desconeixia el contingut de la mateixa, mentre que el president liberal assegurava haver trucat al seu soci electoral per explicar-li amb detall com havia anat la trobada.

Tot plegat ja feia preveure que els socialdemòcrates no se sentien còmodes amb la possibilitat de tornar a pactar amb els seus excompanys de partit, malgrat que donessin llum verda a un primer contacte.

Al final, el desenllaç ha sigut previsible i no tindrà cap afecte, directament, sobre els entrellaçats preelectorals. Liberals i socialdemòcrates han fet saber a Bartumeu per carta que no presentaran cap proposta de pacte per «falta de consens».

Això sí, malgrat que el moviment finalment s’ha quedat en res, el desenllaç ha deixat palesa la dificultat de pilotar un pacte a dues bandes i la falta de previsió de les formacions impulsores de la reunió abans d’anar a picar a casa dels que ja vas rebutjar un cop.

Especialment caldria una reflexió per part dels socialdemòcrates, que conscients des del primer moment que no tenien intenció d’entendre’s amb Bartumeu, haurien d’haver parlat clar i no marejar la perdiu.

De pactes estranys i moviments sorprenents, però, la política n’és plena. I de ben segur, que d’aquí al proper 27 de febrer quan es tanquin les llistes, encara veurem titulars més extravagants.