Els progressistes estem convençuts que una reforma veritable i en profunditat del model d’administració pública s’ha de fer a partir de tres eixos diferents:
(1) Una transformació del funcionament de l’administració.
Cal passar amb urgència d’una administració reactiva a una administració proactiva, i poso com a exemple el problema de l’accés a l’habitatge, on veiem que el Govern de DA no s’anticipa al problema amb cap mesura sinó que l’agreuja, descongelant l’augment del preu dels lloguers. Fins i tot elimina el departament d’habitatge, i reacciona fora de temps, amb mesures precipitades que no són la solució al problema que DA ha provocat.
Estem convençuts que calen instruments per reforçar la col·laboració entre les administracions general i comunals i també cal buscar mecanismes de gestió més flexibles, organitzats a l’entorn d’objectius realistes que puguin ser mesurats i avaluats.
També cal simplificar i racionalitzar els processos administratius, aprofitant les potencialitats que ens ofereixen les noves tecnologies, i per això convé implementar una administració electrònica integrada, que comparteixi i centralitzi informació per facilitar-ne l’accés als ciutadans i ciutadanes.
Per això esdevé necessari aplicar polítiques de transparència i conscienciar-se sobre la necessitat de retre comptes.
(2) Una transformació de la manera com gasta l’Estat.
Ens sembla indispensable que es treballi per reduir el deute públic, controlant les despeses de funcionament, per garantir la sostenibilitat a llarg termini. Convé eliminar despeses inútils i sobrecostos injustificables, que beneficien uns pocs, i que acabem pagant tots. Es tracta de gastar millor i de manera més eficient.
I per això cal racionalitzar les estructures administratives i també convé gestionar millor el deute públic, cercant alternatives de finançament. Amb plans de sanejament de les finances públiques i, també, models de col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
(3) Una transformació de la manera de treballar de l’administració.
Proposem delimitar molt bé la funció pública per evitar que els càrrecs de confiança puguin suposar una ingerència d’interessos partidistes a l’Administració.
En els darrers vuit anys s’ha vist un l’augment progressiu de càrrecs de confiança que, en no pocs casos, han suposat una ingerència d’interessos partidistes a l’Administració.
Que el sindicat de personal adscrit a l’administració general hagi d’instar la fiscalia que investigui si hi ha un delicte contra la Llei de la Funció Pública en la utilització que fa el Govern del personal de relació especial és molt greu.
Ens preocupa que es pogués arribar a confirmar el que apunta el secretari general d’aquell sindicat quan manifesta que alguna d’aquestes figures podria arribar a presidir comitès de selecció del personal, amb la qual cosa, de confirmar-se –insisteixo– aquest extrem, podríem concloure que la ingerència d’interessos partidistes fins i tot podria afectar als processos de selecció de personal.
Així mateix, també ens preocuparia que el Govern, l’actual Govern, i concretament alguns dels seus responsables polítics que trobant-se amb excedència poden retornar al seu lloc a la Funció Pública, poguessin arribar a emprar les seves responsabilitats actuals en benefici propi per «blindar-se» un retorn a la vida funcionarial en forma d’alt càrrec, cosa que hauríem d’entendre, més enllà de consideracions jurídiques que em reservo, una altra forma d’ingerència d’interessos partidistes a l’Administració.
D’altra banda també són actuacions necessàries avaluar l’acompliment dels treballadors públics i implementar sistemes de carrera professional engrescadores. Com també ho són fomentar la mobilitat interna dels treballadors públics dins de cada administració i entre administracions.
I, finalment, cal desenvolupar mesures i eines que fomentin el teletreball allà on sigui possible.
Aquestes són les nostres propostes.
