En un país on la població ronda les 72.000 mil persones, que hi hagi 6.500 treballadors autònoms, amb un suposat esperit emprenedor, pot sorprendre qualsevol.

El fet que un nou per cent de la població andorrana sigui emprenedora, demostraria que Andorra és un cas d’èxit dels que fomenten l’emprenedoria. Però, de ser així, rius de llet i mel correrien pels nostres carrers.

Per això, ens va sorprendre escoltar que durant el debat de la modificació de la cotització per a autònoms de la CASS, el ministre-candidat Espot es referís al foment de l’esperit emprenedor d’aquest nou reglament. Confonent el perfil del treballador autònom amb el de l’emprenedor empresarial, malgrat haver-hi grans diferències entre l’un i l’altre.

Per ser emprenedor cal ser una persona amb unes característiques especials, que no són habituals. També calen unes qualitats personals que, combinades amb certes habilitats tècniques, poden ajudar-lo a tenir èxit, després de recórrer, conscientment, un camí dur i costerut.

Per tant, la resposta a per què hi ha tants treballadors autònoms, és perquè vivim en un sistema econòmic extractiu. En efecte, un bon grapat d’ells i elles ho són per una necessitat econòmica; només són autònoms dependents, que només treballen per a un sol client, sovint una empresa, que es vol estalviar la cotització de la CASS, i de retruc, poder prescindir del treballador sense haver-li de pagar una indemnització.

Malgrat que la modificació de les cotitzacions dels autònoms s’ha volgut mostrar com un èxit, en realitat només ha complicat el problema. Així ho va denunciar el conseller d’SDP, Víctor Naudi, l’únic que va votar-hi en contra, fent gala d’una estricta coherència.

Finalment, no podem deixar de banda que hi ha un grapat d’autònoms que ho són perquè volen ser els seus propis caps. Per sort, hi ha una via per poder resoldre aquesta situació. És la que ens proposa la Llei de societats cooperatives.

«Les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis, per als quals l’adhesió voluntària a la cooperativa implica un compromís de participació activa», va escriure Alegret, X. al diari Ara.

Així doncs, agrupant-se per sectors d’activitat, molts dels treballadors autònoms podrien gaudir dels avantatges de ser assalariats, però dins la seva pròpia empresa. En benefici de tothom.