La finalització de la legislatura 2015-2019 ha estat caòtica. Les darreres reunions del Consell General, on s’ha votat de tot i força mentre que no s’ha pas debatut gran cosa, han deixat un retrat prou fidel d’un fi de cicle.
El govern de DA ha fet passar a correcuita textos i textos sense preocupar-se gaire de respectar formes i terminis de deliberació.
Ha quedat en evidència que la forma de dissenyar, aprovar i avaluar les polítiques que han de regir la vida de les persones que viuen a Andorra és molt deficient.
És imprescindible canviar el funcionament del Consell General i no serà pas la modificació apressada del seu Reglament, que es va adoptar el dia 7 de febrer, que suposi cap millora. El portaveu parlamentari de Progressistes-SDP, Víctor Naudi, que va ser l’únic conseller general que no va votar aquell nyap, ho va deixar ben clar: no es reforça sinó que es retalla el dret dels consellers generals a impulsar i controlar l’acció del Govern.
A diferència d’altres parlaments –fins i tot del Conseil National de Mònaco o el Consiglio Grande e Generale de San Marino– el Consell General ha funcionat aquests vuit anys sense buscar gairebé cap expert per a conèixer la seva opinió, sense el suport suficient d’estudis dels serveis del mateix Consell, sense poder exigir al Govern treballs preparatoris dels projectes de llei i, el que és més important, sense debatre en profunditat les polítiques i sense avaluar les diferents propostes dels grups polítics.
En altres parlaments les polítiques es debaten durant mesos en les comissions corresponents. El Govern està obligat a facilitar les anàlisis dels costos i els beneficis dels seus projectes de llei i els efectes perversos que se’n poguessin derivar.
Els serveis d’aquells parlaments preparen dossiers sobre com altres països resolen aquests problemes i informen sobre les repercussions en els ingressos i en la despesa pública.
A més a més es crida a diferents especialistes i es discuteixen alternatives i detalls de les diferents polítiques.
Aquí, al Consell General, les comissions acostumen a despatxar les lleis en poques hores. El procediment és democràtic, perquè es vota i s’aprova el que decideix la majoria, però no és un procediment que permeti construir textos legislatius treballats i debatuts.
A més d’aquest problema de manca de qualitat, que podríem definir com a problema “tècnic”, el fet de tenir un parlament com el nostre que passa gairebé directament a votar sense dur a terme estudis previs ni debats sobre reformes concretes té un altre efecte negatiu més “polític” i de segur més important: no s’arriba a la ciutadania com una institució útil.
Efectivament, si no s’analitzen ni discuteixen les polítiques al Consell General, la ciutadania no disposa de prou elements per valorar-les.
Convindria que el nou Consell General que elegirem el 7 d’abril comencés a treballar amb acords i consensos més amplis en els grans temes de país.
La legislatura que avui s’acaba no ha estat útil per comparar diverses alternatives. Només ha reforçat el caràcter d’espectacle de torneig en què s’han convertit els plens del Consell General. Els plens dels dies 7 i 15 i 16 de febrer han estat un llarguíssim i avorridíssim torneig de monòlegs –cap debat– i d’autopenjament de medalles.
Semblava més una baralla emocional que no pas un debat sobre el futur d’Andorra.
És urgent reformar del funcionament del Consell General, el cor de la democràcia andorrana, i el lloc clau per decidir les polítiques que afecten a tothom.
Abans d’escoltar les veus que diuen que la democràcia representativa ja no serveix i que cal substituir-la per referèndums d’iniciativa ciutadana és aconsellable intentar que funcioni millor, com al nord d’Europa.
