Les eleccions generals no ens han anat gens bé. Els resultats són dolents i molt decebedors. No hem aconseguit representació al Consell General. Ens hem quedat a les portes amb el 5,87% que ens donen els nostres 1.044 vots nacionals.

Ara cal revisar l’estratègia de la nostra campanya i esbrinar on ens hem equivocat. Una anàlisi política que farem en una propera reunió del Consell Nacional de Progressistes-SDP.

Ahir dilluns escoltava a France Inter l’editorial de política internacional. El periodista Pierre Haski comentava la campanya electoral a Israel i deia que en algunes campanyes “sovint qui crida més fort és qui aconsegueix el millor resultat.”

DA volia revalidar la majoria i ha plantejat les eleccions com una gran confrontació entre DA i el PS. Els dos estaven interessats a excloure les altres forces d’un debat que pensaven que els afavoria.

Els uns –DA– es volien presentar com els guardians de les essències de l’estabilitat i els altres –PS– es consideraven els únics dipositaris d’una proposta de canvi. Per això s’han passat la campanya intentant contraposar “els dos models possibles”. I alguns mitjans de comunicació els han ajudat a instal·lar en l’opinió pública una imatge de confrontació exclusiva.

Però el resultat de diumenge dona una altra imatge, distinta de la que volien els dos mosqueters.

És evident que en aquestes eleccions s’ha portat a les urnes un vot de càstig a DA. Hi havia una gran coincidència a considerar que convenia aturar la majoria absoluta de DA que s’havia ensenyorit del país durant vuit anys.

Però també hi havia estratègies diferents per trencar la majoria absoluta.

En primer terme la dreta extrema, amb el focus posat en la tergiversació dels termes en els quals Andorra s’ha d’adaptar a la normativa de la Unió Europea en el marc d’un acord d’associació. Era l’estratègia del soroll i l’engany.

En segon lloc l’estratègia de la cridòria anti-DA dels que s’havien posat d’acord –la coalició socioliberal– per recollir un vot en negatiu. Era l’estratègia de capitalitzar el càstig.

Progressistes-SDP ha presentat un programa realista, amb propostes concretes, realistes i realitzables.

Propostes en positiu que, a mesura que avançava la campanya, anaven apareixent, amb adaptacions per disfressar l’assumpció d’un programa aliè, en la propaganda de PS i DA. Fou el cas de la proposta de fer gratuït el transport col·lectiu de passatgers o de la proposta de promoció d’habitatge públic, amb la inversió de diners del fons de vellesa de la CASS, als terrenys de la Borda de Sales a Santa Coloma.

Nosaltres no ens vam afegir a la cridòria negativa, del NO. Un NO a gairebé tot. Fins i tot el PS es negava a acceptar la situació actual de la negociació de l’acord d’associació quan, fins fa poques setmanes, es satisfeia de fotografiar-se amb Toni Martí i que els hagués proposat subvencionar-los els assessoraments.

Josep Roig, i les altres candidates i candidats de Progressistes SDP van denunciar, amb contundència, els abusos de poder de la majoria absoluta de DA. I Víctor Naudi va deixar en evidència el menyspreu de Toni Martí, i la seva majoria al Consell, als drets dels consellers generals de les minories a controlar l’acció del Govern. Però això no ens va pas impedir desenvolupar una campanya en positiu, insistint en les nostres propostes de reconstrucció de la cohesió social i de redreçament i progrés del país. Amb propostes de pacte d’Estat en els àmbits de consolidació del futur de sistema de vellesa de la CASS, de vertebració d’un model econòmic amb l’horitzó 2029 i en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea.

Tanmateix, el resultat demostra que qui crida més fort és qui aconsegueix millor resultat.