La coherència és una propietat que permet establir una relació lògica entre les diverses parts que componen un tot. Un pacte en política té coherència si presenta una informació ajustada i ho fa de manera ordenada i clara.

Els partits polítics treballen, des de fa dècades, per a la conservació del poder i la preservació de la seva hegemonia legislativa, des de la defensa del seu electorat, la denúncia de males praxis institucionals, o l’establiment de pactes i acords necessaris per a la vida política.

Enguany a Andorra 21 candidatures es presenten a les eleccions comunals gràcies a la implicació de la gent que en forma part. Promouen propostes diferents per a la gestió de l’espai públic, que és del que s’encarreguen els comuns. Tenen posicionaments diversos sobre els projectes urbanístics que posen en risc la preservació d’espais naturals, però totes volen millorar la qualitat de vida dels ciutadans, així com fomentar tots els atractius que ens aporta la natura i moltes més accions.

Totes aquestes candidatures tenen una cosa en comú: s’han format a partir d’un pacte entre els seus membres i la, o les, formacions polítiques que els donen suport. Cal recordar que en política, qualsevol pacte sempre és un èxit. Sempre.

També cal tenir present que gairebé totes les llistes incorporen un pacte amb candidats anomenats independents. Aquests són persones que no militen a cap partit. Això mostra de forma clara la impotència dels partits per atreure membres disposats a anar a les llistes. És aquí on potser rau el principal problema: la manca d’implicació ciutadana en la gestió de la cosa pública.

Una desafecció que no és d’estranyar, veient com, per exemple, els socialistes s’entesten a buscar-ne les causes en «els canvis de jaqueta, les aliances inexplicades, la traïció a les promeses electorals», tot mirant de treure’s les puces de sobre. Sobre això, i per acabar, m’ha vingut al cap un famós proverbi de Jesús: «Per què, doncs, veus la brossa dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull?

Com li pots dir: “Germà, deixa’m, que et trauré aquesta brossa de l’ull”, si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure la brossa de l’ull del teu germà.» Sant Lluc 6,39-45