Davant la renovació dels consells de Comú que es farà el mes vinent els progressistes vam aprovar, en l’assemblea que vam reunir el 14 de setembre, una ponència que confirmava la nostra voluntat de buscar acords per compartir responsabilitats en la gestió dels Comuns.

Vam demanar als nostres comitès locals explorar les possibilitats d’acord a cada parròquia, sense exclusives ni a priori.

El que hem estat fent així les darreres sis setmanes ha estat buscar, amb clara orientació social i amb voluntat de redreçament democràtic, acords transversals amb l’objectiu de participar en els nous consells de Comú. I de fer-ho des de la majoria comunal, com ho hem estat fent aquests darrers quatre anys a Sant Julià de Lòria.

Les eleccions comunals són molt importants per a l’administració dels territoris, de les parròquies, de la vida de les persones en tots els àmbits, des de l’urbanisme a la qualitat de vida.

Sempre hem defensat que per administrar bé els comuns era positiu articular plataformes transversals integrades per persones que volguessin aportar dedicació i propostes al servei del bé comú, de l’interès general.

La plataforma Laurèdia en Comú va néixer així, ara fa quatre anys, pensada i promoguda amb la positiva i decisiva aportació dels membres del Comitè Local de Sant Julià de Lòria de Progressistes-SDP.

Els nostres companys foren el 2015 en el nucli impulsor i han estat –primer Josep Roig i després, a partir de la primavera d’enguany, Josep Lluís Donsion– plenament implicats en la majoria comunal de Laurèdia en Comú, duent a terme un treball molt positiu en l’àmbit de la Conselleria de Cultura.

I convé recordar ara els desmemoriats que la nostra ferma i clara participació en la majoria comunal de Laurèdia en Comú ens ha portat a treballar conjuntament amb consellers i conselleres comunals que són membres de DA. No és doncs pas ara, la tardor del 2019, que per primera vegada la gent de Progressistes-SDP han anat en candidatures comunals compartides amb gent de DA. La nostra línia no ha estat mai la de bloquejar ni la de tancar-se en el sectarisme. Al contrari, la nostra línia ha estat sempre la de parlar i escoltar, la de col·laborar i compartir.

En aquesta línia hem establert acords a Encamp, Ordino, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. No són acords per anar contra ningú. Són acords adreçats a sumar per millorar les parròquies.

La flexibilitat és imprescindible per transformar idees en accions. Enquistar-se en conviccions que no porten esperança només condueix a la paràlisi.

De vegades, les grans declaracions de principis polítics fan sentir vergonya aliena, i també són alliçonadores per comprovar la mentalitat que hi ha al darrere.

Per alguns sectaris, el “tots contra tots” sembla més atractiu que l’“entre tots i per a tots”. No ho compartim. Segur que sumar voldrà dir renunciar a alguns punts del que ens agradaria fer, però dividint no hi ha futur.

La suma de les potencialitats de tots i cadascun de nosaltres és i ha de ser molt més forta que l’exclusió d’uns o altres. No es pot conduir un vehicle mirant sempre al retrovisor. Menys es pot fer amb el Comú. I no té sentit renunciar a tot allò que sigui possible per fer avançar les nostres idees perquè només es vol la Lluna.

Hi ha, en la política andorrana, uns actors atrapats en la gàbia d’unes conviccions gairebé religioses. Sense cap marge de maniobra ni concessions. Sense la flexibilitat imprescindible per transformar les idees en accions. Volen ser els herois d’una causa, però es converteixen en professionals de la paràlisi. Es guien per principis que creuen superiors, oblidant la importància de tenir cura dels mitjans.

I la gent el que ens demana són solucions als seus problemes de cada dia.