Tots en algun moment hi podem passar. Com a pacient o acompanyant un familiar, per la pèrdua d’algú estimat, per maltractaments, una addicció, un tractament mal gestionat. Fer-nos grans i patir una malaltia degenerativa o bé tenir un desajustament de medicació. És la vida.
Un infant angoixat, un adolescent amb algun neguit, un conegut amb un trastorn, el familiar d’algú que estimes, persones amb una malaltia mental greu… però, sigui com sigui, en algun moment ens hi podem trobar. Ens podem trobar així a la unitat de psiquiatria de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, el nostre hospital, que aquest any ha celebrat el 25è aniversari.
Un hospital i una unitat en la qual hi ha un equip humà treballant per la salut mental dels pacients amb una implicació exemplar. Cada dia de l’any els reben i els tracten a tots amb un somriure, amb un cartell a la seva sala, ben visible, que diu “us estimem a tots”.
Les instal·lacions són les que ens han de preocupar. Es veu realment que en els vint-i-cinc anys poc, o gairebé gens, s’ha fet per millorar-ho i mantenir-ho.
Els Progressistes defensem que les institucions han de ser properes. Cal veure els problemes no des dels despatxos, sinó a peu de carrer o de consulta des del lloc on són. Escoltant la gent és com es coneixen els problemes reals del país.
Fa uns dies, un grup de treballadors usuaris del transport públic denunciaven a viva veu el mal funcionament dels autobusos que els havien de tornar a casa per sopar des del Pas de la Casa. Ho van fer a través de les xarxes socials i es va estendre massivament. Vam veure així el ministre Jordi Gallardo pujar al Pas de la Casa amb profusió de fotografies i comunicats de premsa per fer veure que volia copsar la realitat que pateixen els treballadors que utilitzen el transport públic.
El meu amic i company de partit, en Delfí Roca, sempre em diu que quan critiquem quelcom hem d’aportar idees perquè allò millori. I té raó.
La idea que proposo és que visitin in situ la quarta planta de l’hospital i passin un dia allà convivint amb els pacients, i a ser possible també amb les seves famílies. Si ho fan, de ben segur els sobraran hores per ells mateixos per trobar solucions al problema. Amb això no s’hi val amb una visita per fer una foto –com al Pas de la Casa– i donar un copet de colze per animar. En aquest cas no n’hi ha prou.
Els Progressistes, com sempre diu Víctor Naudi, “diem el que pensem i fem el que diem”. No cal estar al Consell General per fer política i millorar la vida dels qui més pateixen, cal escoltar i parlar, cal conèixer les persones que tenen problemes de dilluns a diumenge, sense horari d’oficina ni dia de descans.
Els pacients no esperen pas que els tractaments i les cures que reben siguin eficaces en termes de costos; no són auditors ni comptables. Tampoc tenen temps per jugar a fer veure que són entesos en economia o en gestió pressupostària. Volen que les seves necessitats de salut siguin ateses seriosament, no només en el sentit mèdic, sinó també en el sentit d’ambient, d’espais favorables a la seva cura.
Progressistes-SDP no compartim les polítiques d’austeritat que han acabat desmantellant el sistema sanitari, afavorint el creixement de desigualtats socials.
Per això hem de lluitar per reforçar els serveis d’atenció a la salut mental, tant en adults com en nens i joves, amb un tractament multidisciplinari. I per això diem que cal adequar una secció especial a l’hospital Nostra Sra. de Meritxell que afavoreixi al màxim possible la creació d’espais específics per a aquestes malalties.
