Falta tot just un mes perquè les andorranes i els andorrans acudim a les urnes per elegir els nous consells de comú. Els Progressistes hem encarat aquestes eleccions amb voluntat de sumar i no pas de restar. Sumar en positiu, al servei de l’interès comunal que, al nivell del territori, és l’interès general.
Recordo que fa tres anys, a Barcelona, el sociòleg nord-americà Richard Sennett va pronunciar una conferència –emmarcada en el programa Llegat Pasqual Maragall de la Fundació Catalunya Europa– en la qual ens deia que els drets han de ser inherents a les persones independentment de la seva procedència.
Segons Sennett, les ciutats tenen més en comú entre si que amb els seus estats. Com a exemple d’això va explicar que el pes del turisme a Europa recau sobre ciutats com Barcelona, Roma o París, en lloc de sobre els seus respectius estats. Es tractaria d’aconseguir ciutats obertes. Obertes al món, als canvis, que facin poroses les línies divisòries.
Els Progressistes defensem aquesta porositat mitjançant l’articulació de plataformes transversals integrades per persones que vulguin aportar dedicació i propostes al servei de la ciutadania, al servei de l’interès general.
En aquesta línia hem arribat a acords a Encamp, Ordino, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany per participar, en comú amb altres forces polítiques, i, també, amb persones que s’han afegit o agrupat individualment, a una proposta d’acció en comú. Són, tots ells, acords en positiu, adreçats a sumar per millorar cadascuna de les parròquies en les quals participem en candidatures.
No són acords per anar contra ningú. Són acords que parteixen de l’acceptació de les institucions i de l’anàlisi de la Llei electoral que, pel que fa als comuns, obliga a establir els acords de governabilitat abans de les eleccions, en el moment de confegir les candidatures.
Sabem que la política és l’art de governar l’espai públic que es comparteix, un espai caracteritzat per la pluralitat d’idees, la diversitat d’identitats i la contraposició d’interessos. De tot aquest magma cal treure’n energies positives. I el fonament de la convivència és el pacte.
Per això hem establert uns acords que són un compromís integrador, que aplega veus múltiples de la democràcia pluralista.
La flexibilitat és imprescindible per transformar les idees en accions. Enquistar-se en conviccions que no porten esperança només condueix a la paràlisi. Hi ha, en la política andorrana, uns actors atrapats en la gàbia d’unes conviccions gairebé religioses. Sense cap marge de maniobra. Sense concessions al pragmatisme. Sense la flexibilitat imprescindible per transformar les idees en accions.
Volen ser els herois d’una causa, però es converteixen en professionals de la paràlisi. Es guien per principis que creuen superiors, oblidant la importància de tenir cura dels mitjans. Tenen la mirada tan enlluernada que són incapaços de donar ni un pas endavant. Estan tan convençuts del seu discurs que, òbviament, no tenen res a parlar amb ningú. No entenen que la política és equilibri, pacte, flexibilitat i renúncia.
Reclamen retòricament diàleg, però ni tan sols saben parlar. Encara menys escoltar. Es presenten com herois de la socialdemocràcia, però són incapaços de deixar les capes voladores i aterrar en la resolució dels problemes concrets.
Els comuns necessiten en aquests moments un programa comú que transcendeixi les línies divisòries de la política nacional, un programa comú que interessi a la gent progressista i a la gent més moderada o centrista. Aquest programa comú ha de ser de caràcter econòmic –afavorir el redreçament de l’activitat comercial i de serveis i reforçar l’atractiu turístic– però també ha de tenir un vessant social i no ha de perdre de vista el benestar i la qualitat de vida.
Aquesta és la feina de les nostres candidates i candidats. És el treball de sumar per millorar. Un treball en el qual ja hem estat implicats els progressistes a Sant Julià de Lòria en el mandat comunal de Laurèdia en Comú, plataforma en la qual els nostres consellers comunals, primer Josep Roig i després Josep Lluís Donsion, han compartit esforços i il·lusions amb consellers comunals de DA, per molt que ara hi hagi desmemoriats que ho vulguin oblidar per esquinçar-se les vestidures.
La nostra plena implicació en aquestes plataformes d’acció comunal no exclou pas que Progressistes-SDP continua sent una força política que es manté en l’oposició en l’àmbit nacional front al govern liberal-conservador.
Perquè l’augment de les famílies en risc de pobresa, el deficient plantejament de la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, el pressupost per al 2020, que no respon a les necessitats del país, són només tres exemples de les nombroses qüestions en les quals en les properes setmanes la veu de Progressistes-SDP es farà escoltar amb uns plantejaments diferents de la política del Govern i alternatius a una mala manera d’encarar el futur del país.
