El president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, va demanar ahir públicament que el Govern aturi el procés d’adhesió a l’FMI que tan sols fa una setmana el ministre de Finances, Eric Jover, anunciava que s’havia iniciat.

Una petició que, de fet, també van fer l’abril del 2018. Bartumeu va deixar clar que són contraris a aquesta adhesió i va reclamar que abans de res es faci “un debat públic” i es posi sobre la taula tota la documentació existent referent a les conseqüències i avantatges i inconvenients que pot suposar fer aquest pas.

“És una qüestió de gran transcendència per a la sobirania andorrana”, va advertir. Una vegada més va posar en dubte les explicacions donades des de l’executiu amb relació al cost de l’adhesió a l’FMI i va assegurar que “no baixarà dels 150 milions d’euros”.

El polític progressista, en el marc de la compareixença setmanal que acostuma a fer davant la premsa, es va mostrar “especialment indignat” per les explicacions donades la setmana passada pel ministre de Finances, ja que al seu entendre “intenta fer dir als informes el que no diuen”.

Així, va recordar l’informe del professor Jean Paul Pollin, que va elaborar com a assessor de la comissió BPA durant la legislatura passada, en el qual, segons Bartumeu, exposa “de manera clara” que l’adhesió a l’FMI no permet resoldre “el problema de tenir un paraigua en cas de crisi econòmica”.

Dit d’una altra manera, no seria la solució per disposar d’un prestador d’última instància, o el que seria el mateix, un banc central “que aporti liquiditat a una entitat financera que es trobi en dificultats”.

Per al dirigent progressista, “l’única sortida per disposar d’un paraigua és acostar-nos a Europa”. Proposa trobar una via de col·laboració amb un banc central de l’eurozona, sigui el Banc d’Espanya o el de França, ja que va remarcar que crear un banc central a Andorra “no és viable” perquè no hi hauria capacitat de capitalització.

De la mateixa manera es va mostrar molest perquè el Govern “comenci l’any intentant aixecar-nos la camisa dient que per saber quant ens costarà la broma cal fer la sol·licitud d’adhesió”.

Estudis
En aquest sentit va citar diferents estudis que s’han fet des del 2002 fins a l’actualitat, amb càlculs aproximatius del cost que li suposaria al país l’adhesió a l’FMI –entre ells va citar també estimacions fetes per membres del mateix FMI– i va reiterar que “de 150 milions no baixaria”.

La xifra la justifica assegurant que en els estudis es fixa que el cost que hauria de suportar a Andorra seria d’entre dues i tres vegades el que va suportar San Marino i que va fregar els 50 milions.

Davant d’aquesta situació, va apuntar, “es podria fer el ridícul i en el moment que ens diguin el cost, que el Govern decideixi fer-se enrere”. Per això veu important que s’aturi el procés i es faci una reflexió.

Bartumeu, però, també es pregunta “què busca el Govern acostant-se a l’FMI en comptes d’apropar-se a Europa”, i la seva teoria és que “vulgui fer veure que si s’acosten als Estats Units poden tenir una millor negociació amb la Unió Europea, i això és equivocar-se”, va sentenciar el polític progressista.