Laia Moliné coneix l’ambient polític des de la infància. “El meu pare s’hi dedicava i fins i tot vaig ajudar en alguna campanya electoral”, recorda la jove de 21 anys, qui recentment ha estat nomenada coordinadora del comitè local de la Massana de la formació de Progressistes-SDP.

Els estudis també són un mirall de les seves preferències. El mes de juny passat va finalitzar el grau en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat de Barcelona i, seguidament, va començar un màster especialitzat en la Unió Europea (UE) que cursa a través de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED).

“El meu dia a dia se centra en els treballs sobre cooperació i desenvolupament de la UE”, un tema, juntament amb la gestió pública, en el qual li agradaria especialitzar-se.

Una de les qüestions que més interès li susciten és la presència i la implicació dels joves en la política. “Estem cansats de sentir que estan construint un futur per a nosaltres. El futur no l’han de construir uns altres per nosaltres, sinó que hem de fer-lo al seu costat”, apunta.

Per això demana una comunicació entre polítics i joves que moltes vegades només és “aparença”. Quan Moliné va traslladar a la família el desig per involucrar-se en el món polític el pare li va dir: “Tot això passa per estar en un partit i aportar coses.”

Aleshores va ser quan la Laia va triar SDP, perquè els seus pensaments coincidien en major percentatge amb el grup. “En alguns punts discrepo”, afegeix. Per ella, formar part de la política ha estat un pas endavant “molt gran” i és una oportunitat per refermar la credibilitat del conjunt jove en aquesta àrea i demostrar que “no som lineals i som capaços d’absorbir idees”, un benefici que, segons diu, s’ha d’aprofitar.

I creu que les dones “hem de prendre el relleu en el lideratge polític perquè ens farà arribar a l’equitat”. La membre més jove d’SDP confessa no tenir el futur clar perquè a mesura que adquireix coneixement de coses que li agraden es planteja abraçar altres terrenys.

El que sí que li crida l’atenció és opositar “per entrar a institucions europees o andorranes i aportar coneixement”.

Enmig de tanta activitat, el tennis i el pàdel són els esports amb què desconnecta: “Jugo dues o tres hores a la setmana.” La vida social és una altra via, encara que “sortir amb els amics és addicional”, explica.