L‘Associació de Discapacitats Visuals i Auditius es va crear a principis d’any amb l’objectiu de reivindicar millores per a cecs i sords com zones podotàctils a totes les avingudes o la inclusió d’audiòfons de més bons per la CASS. Marc Latorre n’és el president.

Per què van crear l’Associació?
Per recollir totes les queixes dels sords i cecs del país. Ens sentim una mica oblidats perquè la majoria de les millores que es fan són per a discapacitats físics.

Quines són les seves reivindicacions?
En l’entorn de l’educació, demanem tenir un accés més senzill al banc d’ajudes tecnològiques com ordinadors adaptats, tauletes, aparells sonors, etc. En el sanitari, que les ulleres i els audiòfons ens entrin cada vegada que les necessitem. No pot ser que un nen que va perdent visió, només tingui unes ulleres cada cinc anys. A nivell laboral i social, que es donin més incentius a les empreses per promocionar contractacions de discapacitats.

El sistema educatiu està preparat per a gent amb discapacitat?
Antigament, no. En el meu cas, els professors em passaven de curs per passar, vaig patir bullying per part dels companys. Va ser complicat. Ara, des de fa uns 10 anys, la cosa va a millor, cada cop tot és més inclusiu i ens tenen més en compte. Tot i això queda molt de camí per fer.

En el cas de topar amb algú, la gent és respectuosa?
No tothom. Quan vas amb el bastó és més senzill perquè la gent t’identifica i s’aparta, però si no vas amb el bastó perquè encara tens una mica de visió, la gent pot ser molt desagradable. Ens trobem que la gent de fora generalment és més amable. Encara falta conscienciació a Andorra, perquè es nota quan són d’aquí i quan no. Estem endarrerits, anem a la cua dels veïns.

Els carrers i l’administració estan adaptats?
No tots. És cert que amb la remodelació de Meritxell i Carlemany es van ficar zones podotàctils que ens ajuden a diferenciar quan hi ha un pas de vianants, però hi ha moltes altres zones que no i t’has d’orientar demanant a la gent. Pel que fa als edificis públics, quan vas a un servei de tràmits no hi ha un avisador per veu i, si no portes el bastó, no te n’adones i ningú t’avisa. S’hauria de poder posar en la cita que s’emeti un avís sonor quan algú ho necessiti.

Han parlat amb el Govern?
Ens hem reunit amb els ministres Filloy i Benazet i es van posar a la nostra disposició. Tenim la sensació que en uns anys podrien canviar moltes coses.