El 9 de setembre es pretén que els alumnes tornin amb normalitat a les aules. La idea principal és que res canviï i que els estudiants acudeixin com abans de la Covid-19 als centres. Certament, la probabilitat que aquesta opció s’hagi de descartar és molt alta i, potser, caldria aprofitar aquesta oportunitat per portar al segle XXI el sector educatiu.

Durant els mesos de confinament hem confiat en la tecnologia per no perdre el ritme i seguir oferint nous coneixements als alumnes, d’aquesta manera també era una distracció per ells davant tot el que estava succeint.

Aquest fet ha posat de manifest diferents qüestions com les dificultats per les que passen moltes famílies que no tenen els mitjans i les complicacions que els pares han trobat enfront les preguntes educatives dels fills. També s’han constatat els obstacles dels professors per a fer un seguiment exhaustiu dels avenços dels estudiants i avaluar-los.

La tornada a l’escola ha de fer-se intentant solucionar totes les deficiències que s’han donat durant els passats mesos. Per això l’estiu és vital, s’ha de programar cicle per cicle quines són les necessitats, les possibilitats en la flexibilitat dels horaris i els espais.

És un moment clau per començar a introduir més activitats d’aprenentatge a l’aire lliure i fomentar coneixements que vagin més enllà del memorístic. En els darrers anys s’han fet passos molt importants en aquest aspecte però no cal quedar-se estancats.

És important dedicar una part del temps a crear hàbits i rutines que permetin als alumnes tenir la capacitat de gestionar la seva setmana de forma autònoma i prendre decisions per si mateixos davant d’uns coneixements que probablement s’hagin d’oferir, almenys en part, de forma online.

També és important reforçar la confiança entre pares i professors, ja que són i hauran de ser un tàndem necessari per assegurar el desenvolupament correcte de les habilitats dels nens i nenes. El procediment per avaluar els alumnes de la millor manera ja es ben conegut per tothom, només cal posar-lo en pràctica. Sí, és acabar amb exàmens memorístics, que no tenen res a aportar en l’educació actual, per activitats on el raonament crític i la capacitat d’evolució siguin els pilars fonamentals.

Per tant, no es tracta de eliminar tot coneixement memorístic però sí unir-lo amb el seu desenvolupament pràctic i per tant, fer-lo significatiu. L’aprenentatge també arriba a partir de l’experiència, per aquest motiu els debats poden ser una eina essencial pels més grans que, mitjançant plataformes electròniques, poden permetre al professor conèixer el nivell de cada alumne respecte un tema concret.

Abans de la Covid-19 ja érem conscients que les eines digitals són un aliat per a l’educació. Ara, si quedava algun dubte, se’ns ha confirmat que, davant la possibilitat d’un rebrot, la tornada a l’escola haurà de sostenir-se sobre la tecnologia. Internet ens permet estar permanentment connectats i permanentment informats.

El senyal és clar doncs, més treball en grup, tot i ser darrere una pantalla, i més foment de la capacitat crítica dels alumnes davant la necessitat de discernir quina de les diferents fonts d’informació es la més fiable.

El repte ara es troba en unir la presencialitat i el treball virtual, per un costat, i en la capacitat de descobrir quines són les millors metodologies a aplicar per un nou model educatiu mixt. No cal dir que s’ha de garantir que tots els estudiants puguin seguir en igualtat de condicions les classes. Avancem, ideem i oferim noves eines a l’educació, com va dir Benjamin Franklin “Digues-me i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc”.