A  començament d’estiu compareixien en roda de premsa el cap de Govern i el tant de moda ministre Martínez Benazet. Tímidament parlaven del temut rebrot, treien importància als pocs casos detectats tot demanant que la gent portés la mascareta.

Com a progressista crec que el Govern havia de ser més clar en la gravetat del rebrot. Si es diu que són pocs casos, i és un percentatge molt baix , dona la sensació que l’economia preval davant la salut.

No es parla de contagi comunitari ni de retorn de la pandèmia. Es parla tímidament d’uns casos concrets, localitzats i que ja s’han pres les mesures escaients. Que a pocs quilòmetres del Principat la situació sigui tan crítica sembla que no preocupa gaire.

No voler abordar el problema de cara no ajudarà, amb una roda de premsa diària la població no quedarà protegida. Ens assenyalaran com alarmistes, però mirar cap a un altre costat no farà que la Covid-19 desaparegui.

Tots estem preocupats per l’economia, molt preocupats. Però la salut, ha quedat abastament demostrat, ha de ser prioritària.

Que el rebrot seria una realitat era molt previsible. Tot i que la davallada de turistes espanyols ha estat molt elevada, el Pas de la Casa ha estat molts dies ple de gent sense mascareta. Fer obligatòria la mascareta està bé, al meu parer es una decisió responsable, però que calia haver pres des de el inici.

La salut de les persones està per sobre de totes les coses. O així hauria de ser, doncs les víctimes, tot i que hi ha que diu que han estat poques, van ser moltes i els més castigats, recordem, van ser els nostres padrins que van morir sols.

Per aquest motiu reclamem més prevenció, més responsabilitat i que no tot es limiti a una mascareta.

Sabíem que tothom es relaxaria, però si no volem tornar a quedar-nos a casa cal que es prenguin mesures i que es comenci a alertar del perill invisible que ens pot venir si continuem sent tant laxes.

Es diu que l’economia de Principat no podrà suportar un altre confinament. És una veritat a mitges, doncs en el global del comerç és cert, però ja a data d’avui no és possible aguantar econòmicament alguns negocis.

Es parla, traient pit, que hem estat un país exemplar en el tema sanitari. Segurament en gran mesura sí.

Andorra semblava que remuntava sanitàriament, però no hi ha un pla per refer l’economia. No ens oblidem que els Ertos s’acabaran al desembre i els micró crèdits caldrà retornar-los.

A més de l’obligatorietat de la mascareta, cal treballar per poder encarar el futur que ens espera, i pensar en els autònoms i les petites empreses que no saben com podran subsistir.

Recordem que l’hivern està a tocar i que segons la OMS els casos de Covid-19 augmentaran amb el fred i això voldrà dir que la temporada d’hivern en patirà les conseqüències.

La feina que s’ha fet bé estarà ben feta, però pel que no s’ha planificat cal que es posin mans a la feina ja.

Si parlem amb metges o gent entesa diuen clarament que la vacuna trigarà i que en tenim per dos anys. Tant de bo siguin fatalistes i no l’encertin, però dos anys passen ràpid si tens la panxa plena, si és al contrari poden ser molt llargs .

No volem sentir a dir allí que es depuraran responsabilitats. Volem un govern fort que prengui decisions responsables. Depurar no serà necessari si les coses es fan com cal.