Encara avui retrona l’explosió del port de Beirut. La coincidència de prop de tres tones de fertilitzant i la desídia funcionarial han provocat un nou patiment als beirutins. El Líban és un petit país on és difícil saber del cert per què succeeixen les coses.

En un garbuix d’interessos polítics, és difícil comprendre i explicar qualsevol cosa que passi. Però els libanesos, avesats a gestionar les conseqüències de la violència, conscients alhora de la impunitat amb què es mouen els seus dirigents i les seves institucions, han agafat un cop més el seu destí amb les seves mans.

Han sortit als carrers, en silenci i amb el cap cot, per retirar les runes, els vidres i tot el que l’ona expansiva va escampar per la ciutat. Més enllà de l’espectacularitat mediàtica amb la qual s’ha tractat l’explosió al port beirutí, l’actitud dels seus habitants ens hauria de fer reflexionar, ni que fos per un instant, sobre la nostra actitud davant la situació que ens ha tocat viure.

On ha quedat la solidaritat mostrada durant el confinament obligatori? Per què les úniques notícies publicades són les d’actituds incíviques? Quina és la raó de la desesperació per tornar a la normalitat anterior, quan aquesta no era gens saludable?

Estem immersos en una doble emergència, la sanitària i la climàtica, amb greus conseqüències ambientals, econòmiques, educatives, culturals i socials. Ens cal ser inventius, imaginatius i valents per poder fer-hi front. Només així podrem encarar el futur amb una certa tranquil·litat, la qual cosa ens donarà les certituds que avui no tenim.

Perquè el futur es construeix des del present, avançant, dia rere dia, en una direcció clara i definida. Això és el que van fer els French Doctors a principis dels 70. Eren un grup de metges joves i rebels davant les injustícies.

Primer van col·laborar amb altres organitzacions humanitàries en guerres com la de Biafra. Després van crear una organització pròpia: Metges sense Fronteres. La seva filosofia era, és, universalitat, independència, neutralitat. La seva missió, curar i retre testimoniatge. El seu baptisme de guerra va ser a Beirut, l’any 1976.

En aquell conflicte armat, la seva autoritat va ser tan gran entre els combatents, que quan circulaven per la ciutat les armes de tots els bàndols callaven.

Aquí haurem de trobar a qui donar una autoritat similar, si volem sortir d’aquest atzucac.