Els progressistes ens mantenim en una posició crítica responsable front a decisions que al nostre entendre, han estat poc meditades, i ara en època de la Covid-19 estem convençuts que caldria replantejar-se.

Tal és el cas de la famosa Cimera Iberoamericana volguda per l’aleshores cap de Govern Toni Martí, i aplaudida pel que era el seu ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot Zamora, que avui, des del setial de cap de Govern, la promociona i empeny amb il·lusió.

Una cimera que sense haver començat ja ha generat molta despesa inútil. Es va nomenar un ambaixador d’Andorra, que exerceix a Andorra i des d’Andorra, com ambaixador especial. Sembla prou contradictori o, si més no, estranya aquesta manera de nomenar un ambaixador i crear una ambaixada.

La candidatura d’Andorra per organitzar la Cimera Iberoamericana ha fet que hi hagi gent contractada que genera una despesa descomunal, i ara sembla que, tot i que el món ha decidit que trobades com aquestes s’ajornessin, el Govern decideix tirar pel dret i continuar amb la cimera, peti qui peti.

Ja en som de presumits alguns, però el més assenyat és constatar que potser ara no toca i és moment de ser responsable i no moure la gent d’un país a l’altre. Paga la pena estalviar-nos ensurts.

Tot i que aleshores aquella ambaixada, confegida com un vestit a mida, deixaria de tenir gaire sentit. O gairebé ja no en tindria cap.

Volem pensar que el Govern serà responsable i, ara que encara hi som a temps, s’ajornarà i es deixarà per un altre moment la reunió presencial de la Cimera Iberoamericana.

Com ja he dit abans no cal ser cap entès per reconèixer que el que ha de ser prioritari és la salut dels habitants d’Andorra, i també dels que ens visitin.

També esperem que l’ajornament tardaner de la Cimera no ens obligui que haguem de pagar igual la festa. Caldria recordar que els diners són de tots i totes i que no està el país per despeses d’ostentació, tot i que estiguin previstes al pressupost o no. Un pressupost extraordinari de més de 800.000 euros, que no és poca cosa.

Ara més que mai és moment de mirar els euros amb respecte. No estem en l’Andorra de l’últim mandat on es van llençar els diners en passarel·les, enderrocament d’edificis de l’STA, projectes fallits d’edificis icònics i en estudis per heliports.

Potser caldria que als desmemoriats els féssim cinc cèntims dels disbarats de tant en tant.

Mentrestant, quedem bocabadats amb notícies com les que, setmanes enrere, ens informaven que el Govern ara comissiona a tercers per portar inversors… Un govern que ara comissiona a tercers! Deu ser la «nova economia» del Ministeri d’Economia i els seus altruistes assessors.

Estem també força encuriosits per veure què passarà amb aquesta «ambaixada andorrana a Andorra”»després de la Cimera Iberoamericana virtual o presencial. Volem pensar que es dissoldrà i que els que fan vestits a mida pagant la padrina no aprofitaran l’avinentesa per fer-ne cada any, com si es tractés de la desfilada de la moda de temporada, una de diferent.