“L’adhesió a l’FMI no solucionarà la debilitat del sector bancari”. Amb aquesta contundència es va expressar ahir el president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, que igual que va fer a finals de juliol, va voler alertar sobre la delicada situació del sistema financer en la primera compareixença davant la premsa del nou curs polític.

I és que per Bartumeu “la situació de la banca demana atenció” i que “els que tenen responsabilitats polítiques siguin responsables i atenguin aquesta qüestió”.

Així, i a partir de les conclusions d’un informe encarregat per la formació a la consultora Tracis Projectes Econòmics i Financers, Bartumeu va incidir en la “debilitat evident” i que “afecta negativament de forma molt notable” el país, com és l’absència d’un prestador de darrera instància que sigui capaç de donar suport al sistema financer en moments de crisi, una absència que pren una “gravetat especial” en moments de crisi com pot ser l’actual degut a la pandèmia de la Covid-19.

A més, el dirigent progressista va recordar que el canvi de paradigma que ha suposat per a l’estructura bancària l’assumpció dels estàndards internacions d’intercanvi d’informació en matèria fiscal ha “trasbalsat la manera tradicional de fer banca”, i va incidir també en els compromisos que el sector ha hagut d’adquirir també en matèria d’homogeneïtzació d’estàndards de solvència i liquiditat, entre d’altres. I tot, va continuar, en un context de tipus d’interès de “gairebé zero”, que ha reduït molt els marges.

Així mateix, Bartumeu va remarcar que els resultats del sector dels darrers anys “confirmen aquest declivi”, i va recordar que el 2016 el sector va obtenir uns guanys de 155,9 milions i que el 2018 ja es van situar entorn dels 100 milions.

Quant als 112 milions de beneficis del sector de l’any passat, el president de Progressistes-SDP va assegurar que les xifres estan “maquillades” gràcies a dues “operacions no recurrents” com van ser la venda d’una entitat asseguradora per part de Crèdit Andorrà i l’“operació escandalosa” dels bons convertibles (CoCos) de Vall Banc.

Per tot plegat, i també perquè el “Govern no té la capacitat econòmica per fer front a una crisi bancària si mai n’hi hagués una”, Bartumeu va sentenciar que “Andorra necessita suport exterior”, si bé va deixar clar que aquest “no ha de venir de Washington, sinó de Frankfurt o Brussel·les”.

En aquest sentit, el líder de Progressistes-SDP, seguint la línia apuntada pel professor Jean Pau Pollin en el marc dels treballs de la comissió BPA, va incidir en la necessitat de “l’embrancament amb Europa” com a “única via per poder aguantar una hipotètica crisi”.

Així, Bartumeu va remarcar la conveniència que l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) estableixi “col·laboracions estretes” amb les autoritats de supervisió estrangera, i davant les dificultats per poder accedir al Banc Central Europeu (BCE), es va mostrar favorable que un dels dos bancs centrals dels països veïns pugui esdevenir el prestador de darrera instància.

Avançant-se a possibles crítiques d’aquells qui temen que això suposi una pèrdua de sobirania, Bartumeu, que no va amagar la seva preferència pel Banc de França, va assegurar que “la pitjor pèrdua de sobirania seria que el sistema bancari trontollés de tal manera que hagués de venir un rescat de rebaixes”.

Interpel·lat sobre possibles moviments de concentració, el president de Progressistes-SDP, tot i deixar clar que “no tenim una bola de vidre”, sí que va apuntar que davant les perspectives del mercat, i tenint en compte que les fusions bancàries són a l’ordre del dia dels països de l’entorn, es podria donar alguna operació d’aquestes característiques al país.