El debat de política general que es va dur a terme la setmana passada al Consell General ha estat decebedor. Molta gent esperava el discurs del cap de Govern. El moment que viu el país, amb molts fronts oberts, necessita que qui porta el timó de les decisions cabdals ho faci amb mà ferma i decidida.

Tots els sectors del país estaven a l’aguait del que podia dir. Entre ells, bona part dels actors jurídics del país, els anomenats “col·laboradors de la Justícia”, advocats i procuradors. Però l’esment a la Justícia fou breu, molt breu. El cap de Govern va esmenar, això sí, la plana al Col·legi d’Advocats, desmentint-lo sense embuts.

El resum del que pensa el Govern de tot plegat és que l’administració de Justícia només està “col·lapsada” en la part corresponent a la secció d’instrucció penal i que el Codi de Procediment Civil no patirà més ajornaments en la seva entrada en vigor. Els professionals del dret, a callar i a obeir.

La meva opinió sempre ha estat la mateixa. Els professionals del sector exerceixen una feina que ha de ser discreta i fer poc soroll. Però des de fa uns mesos, la Justícia apareix, dia sí i dia també, als papers de manera pública. Per dir-ho d’alguna manera els draps s’estan rentant en públic. I aquesta bugada sí que fa soroll.

Les reunions fallides del Consell Superior de la Justícia, la no renovació de batlles suplents, el col·lapse –o no col·lapse– de tot el sistema judicial, batlle president que dimiteix, etc. Són fets que han sortit a la llum de manera més que evident, i això no afavoreix la confiança de la ciutadania en una Justícia que, a dia d’avui, de discreta no en té res.

Els professionals del dret que fins ara no s’havien manifestat, han dit públicament el que pensen i han volgut aportar solucions. Deixem de banda que aquestes siguin les correctes o no. Però el cap de Govern els ha menystingut i els ha picat el crostó de manera evident, en la tribuna en la qual s’expressen els nostres representants.

Es referma en el que ja va manifestar amb anterioritat. El col·lapse no és sistèmic, sols existeix en la secció d’instrucció penal. Es nota que l’anterior ministre de Justícia, cap de Govern actual, no vol pas que es pugui pensar que quan assumia la cartera de Justícia no va fer els deures.

Mentrestant, el col·lapse empitjora i passen els dies. Els aspirants a nous batlles han passat les proves. Amb aquestes noves incorporacions al càrrec de batlle, hom pensaria que ja està tot solucionat. Res més lluny de la veritat. Els cinc nous batlles són secretaris judicials, han deixat els seus llocs de treball, i com a conseqüència es necessiten nous secretaris per cobrir les places que han quedat vacants. Cal un nou concurs públic. Nous batlles que s’han de formar, encara que sigui poc, secretaris que no hi són, i encara no sabem quan ocuparan els seus llocs. I la feina que es va generant –i acumulant– dia a dia.

I no cal oblidar que en un horitzó molt proper es troba l’entrada en vigor del nou Codi de procediment civil, que implica canvis molt radicals en els procediments que fins ara han estat vigents. Com s’assumiran aquests canvis? El Col·legi d’Advocats ha demanat un ajornament d’aquella entrada en vigor i el president del grup parlamentari de DA, en la línia del seu cap de Govern, s’hi ha oposat.

Si tinguéssim un aparell que mesurés la confiança dels ciutadans, fins on pujaria, quan els preguntéssim per la nostra Justícia? És possible que una gran majoria hagin perdut la confiança en les institucions judicials?

Em sembla que som en un moment en què cal plantejar una hipòtesi. En el suposat que hi hagués un col·lapse sistèmic de la nostra Justícia, semblaria aconsellable que tots els implicats s’asseguessin i parlessin de com es pot sortir d’aquesta situació, com podem fer entre tots els implicats per recuperar el prestigi i la confiança de la ciutadania en la Justícia i que aquesta funcioni de manera raonable. Aquesta ha de donar confiança al ciutadà, que ha de saber que, quan té un problema, pot acudir a la seva seu per obtenir una resposta raonada i justa.

A dia d’avui sentim veus, crítiques i afirmacions que surten de tots els racons, i malgrat el que us he dit sobre la necessària discreció i la “invisibilitat” de la seva actuació, la nostra Justícia continua sent notícia negativa de primera plana.

Diuen que la Justícia és cega, per ser justa, però alguns afegeixen que hi veu quan es fa fosc. Deixem que sigui així, que pugui continuar en la seva foscor per poder fer bé la seva feina.