Les properes setmanes seran molt dures. Per a alguns seran duríssimes. Com sempre, quan les vies de comunicació amb l’exterior es veuen compromeses, el cor econòmic del país pateix un ensurt.

De la nostra comprensió de la situació, de les nostres reaccions i decisions en dependrà que sigui, o no, un ensurt fatídic.

La paràlisi turística generada per la segona onada de la pandèmia provocarà que àmplies capes de la població hagin de canviar el seu modus vivendi. Els treballadors, els empresaris, els propietaris, les institucions polítiques i financeres, les administracions, les entitats socials, les entitats esportives, la gent jove i la gent gran es veuen afectades per les conseqüències econòmiques d’aquesta nova onada d’infeccions.

Però no tothom ho patirà igual. Tot dependrà de l’estatus de cadascú. Per a qui té diners, tot serà més fàcil. De fet, és possible que acabi fent-ne més, de diners. Qui va fort d’armilla, en general gaudeix de millor salut.

Si més no, té accés a més recursos sanitaris que la gent que va curt de pistrincs. Per exemple, poden fer-se tests de la Covid a mansalva, es poden alimentar millor, poden consultar terapeutes de tota mena i destinar part del seu temps a mantenir una bona forma física.

En canvi, qui no té cèntims ha de filar molt prim en alimentació i sanitat, perquè no sempre pot adquirir productes frescos ni pagar per endavant els actes mèdics, tal com demana la CASS.

Aquesta segmentació cal tenir-la present en les decisions que es prenguin d’ara endavant per dos motius principals; el primer, perquè el principi d’igualtat i la solidaritat ens recorda que si l’individu va bé la comunitat també, i a l’inrevés, si la comunitat va bé, l’individu també; el segon, per evitar un esclat social causat per la fatiga mental i la irritació generalitzada que es respira a l’ambient.

Fins al punt que en aquesta nova fase de la pandèmia les emocions a la societat són més tristes, hi ha més enuig i poca receptivitat a les idees col·lectives. El que es proposi ha de ser pràctic i útil.

A més, el Nadal serà dur, amb moltes persones vivint-lo en soledat. Com també creix la polarització entre els que compleixen les normes i els que no.

Es necessita, doncs, solidaritat nacional i solidaritat col·lectiva per evitar la pandèmia mental.

En definitiva, cal més fraternitat.