L’excap de Govern i actual president d’SDP-Progressistes, Jaume Bartumeu, proposa un “gran acord nacional que fugi de sectarismes presents al Consell General” per tal de poder establir el màxim de propostes fermes que “permetin assegurar la supervivència d’Andorra, avui clarament compromesa”.

Bartumeu sosté aquestes consideracions en la missiva amb què acompanya l’estudi editat pel Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata que l’exmandatari governamental apadrina i que analitza l’evolució de Mònaco, Liechtenstein i San Marino per comparar-la amb l’Andorra dels darrers anys.

L’estudi en qüestió, que la institució aixoplugada per Bartumeu va acordar tirar endavant a proposta del recentment traspassat Òscar Ribas, l’han realitzat els economistes Xavier Segura i Ferran Sicart, de la consultora d’anàlisi econòmica i financera Tracis.

Avaluen l’evolució dels microestats europeus entre el 2017 i el 2020. De fet, la idea de tirar endavant aquesta anàlisi va ser anterior a l’esclat de la pandèmia, quan la situació ja era preocupant en alguns aspectes, es remarca, per al Principat, i que la crisi sanitària i l’econòmica que hi va lligada han agreujat.

Una conclusió molt genèrica és que Andorra ha d’agafar com a mirall Mònaco i Liechtenstein per allò bo. I que ha de seguir San Marino com a referent per allò que no cal fer perquè és dolent. De fet, el que cal, ve a dir l’estudi, és evitar de repetir els errors comesos pels sanmarinesos per no acabar igual, i ja hi ha prou elements que fan pensar que el Principat s’assembla més a San Marino que no pas a Mònaco o Liechtenstein.

Bartumeu escriu a la introducció de l’estudi que “penso que encara hi som a temps” de remuntar i, “responsablement, hem de buscar un nou horitzó per al futur d’Andorra”.

Qui també va ser ministre de Finances amb Òscar Ribas de cap de Govern manté que l’estudi vol ser “una contribució a aquest debat necessari. Una aportació constructiva i optimista, que creu amb fermesa que en la nostra terra, Andorra, hi ha tots els ingredients que es poden necessitar tant per a regenerar-ne la seva capacitat de crear riquesa i benestar com per reforçar la cohesió social” i dóna, en la missiva que acompanya el llibret, una plantofada a la diplomàcia exercida per l’actual gabinet ministerial.

“La súplica a la Generalitat de Catalunya, formulada pel cap de Govern el dia 7 de gener del 2021, perquè Catalunya ens vulgui ‘assimilar’ és un gran error. Però es també un dany molt greu a les institucions constitucionals perquè Andorra té un tractat de cooperació amb el Regne d’Espanya i la República francesa”.

Per tant, convida el Govern a “rectificar i redreçar la situació”. I considera que l’estudi és una bona base per a una reflexió analítica. Per a una contribució al debat. Bartumeu no amaga que cal mirar més al nord, a França, del que s’ha fet fins ara, almenys darrerament.

Conclusions
I en les conclusions de l’anàlisi editada pel Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (CERES) es deixa clar que en la comparativa entre els quatre microestats, Andorra sortiria guanyant si s’esforcés per emular, tot i les diferències, Mònaco i Liechtenstein i s’apartés de San Marino.

Els dos primers, diu l’estudi, “presenten característiques positives i punts forts que fora interessant que Andorra tingués presents de cara al procés de planificació del seu futur mentre que, pel contrari, el cas de San Marino constitueix un exemple de deteriorament progressiu de la seva economia que, en tot cas, cal prendre com a referència de perills a prevenir per part d’Andorra”, més encara, diu l’informe, quan el desenvolupament andorrà dels darrers anys té més coincidències amb San Marino que amb els altres dos estats.

L’estudi diu que si Liechtenstein i Mònaco han resistit millor els embats de les últimes dècades, i especialment els haguts a partir de la crisi financera del 2008, ha estat, d’una banda, “per la major resistència dels seus respectius sistemes financers”, que veu molt més tocats en el cas d’Andorra i San Marino.

També remarca com a factors determinants, en el cas de Liechtenstein la seva situació geoestratègica al cor d’Europa i la seva activitat industrial i avantguarda en el camp de l’R+D+i. En el cas de Mònaco es destaca haver mantingut un atractiu fiscal indiscutible descartant la implantació d’un impost sobre les rendes del treball. També es considera clau que pugui gaudir d’un port.

Per a Andorra, les conclusions de l’estudi hi posa sobre la taula algunes propostes. La més clara, sens dubte, per equiparar-se a Liechtenstein i Mònaco, és el fet que el sistema financer pugui gaudir d’un prestador de darrera instància.

I això passaria, “idealment”, per “assolir l’objectiu de tenir un estatus de relació amb el Banc de França similar al que té Mònaco”. Alhora, l’informe del CERES remarca que Andorra ha de posar “cada vegada més en valor l’atractiu natural d’Andorra i les seves bones instal·lacions per a la pràctica dels esports de neu, tenint present que aquesta oferta no és alternativa sinó sovint complementària per a persones de gran capacitat econòmica”. Alhora, reclama infraestructures que “facin més fàcil l’accessibilitat” al Principat.