Des del passat mes de maig, la Universitat finlandesa de Hèlsinki tenia a punt una vacuna sense patent per a la Covid-19. És un senzill esprai nasal, de fàcil distribució i aplicació. Això hauria permès a països de tot el món vacunar les seves poblacions ràpidament i a un cost molt baix.
Malauradament, en comptes de donar una subvenció de 50 milions per poder efectuar els assaigs de la fase 3 (Moderna en va rebre 2.500 dels EUA), el govern de Finlàndia es va posar del costat de la gran indústria farmacèutica, l’anomenada Big Farma. Això demostra que el model de finançament basat en patents anteposa els beneficis econòmics a la salut pública.
És un exemple més de la deriva mercantilista dels governs. En comptes d’explorar el potencial d’una investigació exempta de propietat intel·lectual, s’estimen més donar suport a les grans companyies privades, siguin del sector que siguin. Per molt que s’omplin la boca de paraules buides, els nostres governants no creuen en el potencial del bé comú, ni en temes de salut pública ni en els tecnològics, digitals, energètics o educatius.
Per capgirar aquesta tendència farien falta molts governs convençuts dels beneficis de la res publica. Aquesta expressió llatina vincula els conceptes actuals de sector públic i Estat amb el concepte tradicional de bé comú.
Però, en comptes d’anar endavant, anem endarrere. Per exemple, veient l’àmplia negativa dels estats a promoure i fer servir el programari informàtic lliure de llicències, com el Linux finlandès, o constatant la seva inoperància per regular les grans companyies digitals, les que mercantilitzen les nostres dades, en comptes de recopilar-les i fer-les servir, degudament fraccionades i anonimitzades, per tal de prendre decisions objectives basades en dades reals i no en intuïcions subjectives.
És en aquest camp, i no als carrers, on els polítics en responsabilitat han de demostrar la voluntat de legislar a favor del bé comú. Estudiant i proposant mesures legislatives que regulin l’ànim de lucre en l’àmbit de les patents, de la propietat intel·lectual, de la biopirateria, dels paradisos fiscals, de la sobirania alimentària, de les comunicacions i de l’energia. Sectors estratègics que, si fossin contemplats com a res pública, millorarien les nostres vides notablement. Com ho hauria fet una vacuna lliure de patents.
