Tot i que sempre acostumo a parlar de temes socials quan escric en aquesta Finestra, no hauria de sobtar que, en aquesta ocasió, parli de Justícia. És quelcom social també.

Fa anys vaig conèixer una personeta, que ara ja es tota una dona, que va patir l’agressió d’un miserable que li va fer mal i li va trencar la seva vida. Aquella mala persona es va carregar els anys d’innocència que una noia ha de viure i gaudir. Ha seguit un camí llarg per poder-se refer, i ara, ja major d’edat, encara ha de conviure amb el neguit de saber quan, per fi, la justícia dirà el que toca, farà el que escau i podrà tancar, tot i que amb moltes cicatrius, aquest episodi tant traumàtic que va patir quan encara era una nena.

Aquesta història és ben real i en podríem escriure moltes més. Personetes i famílies que han de cursar una denúncia perquè algú s’ha aprofitat de la seva innocència, han de passar per un procés molt traumàtic que els canvia la vida i que els marcarà per sempre. La família pateix molt i la justícia és lenta, canvis de batlles, ajornaments, emplaçaments, escrits, i contra escrits, pericials, més informes, i el miserable campant tan ample.

I clar que la presumpció d’innocència ha de ser-hi, però en aquest cas parlem d’algú que tenia 14 anys i a data d’avui, tot i ser major d’edat, per un o altre motiu no té encara una sentència.

Això s’ha d’acabar. És cert que la llei del menor ha estat modificada, però en alguns casos arriba tard. Veure passar els anys sense que es faci justícia fa que moltes famílies es desgastin per culpa d’aquesta manera de fer, que no entenen. Molts culpabilitzen i inclús arriben a pensar que tal vegada si no s’hagués denunciat hauria estat menys traumàtic per a la família i la víctima no s’hauria sentit tan malament al veure com és tractada a voltes com una xifra d’expedient.

La justícia ha de ser ràpida. De què li serveix al país un edifici tan maco, gran i modern si els que hi treballen no tenen recursos?

Ja està bé d’ajornaments i d’anul·lar les cites a la gent que està convocada. El seu temps no és pas menys important que el dels que han d’administrar justícia en nom del poble andorrà.

Si el que es necessita són recursos que es donin ja a totes les persones que treballen a la Seu de la Justícia, perquè sinó acabarem com a Madrid, amb grans edificis que no han servit per altra cosa que malbaratar els diners.

La gent vol celeritat quan té problemes. Les persones que estan separades volen que les seves parelles que no paguen les pensions les paguin i no que a la Seu de la Justícia els dossiers s’encallin perquè falten mans per moure’ls.

Els que tenen fills i han vist com en algun moment algú els ha fet mal necessiten que els judicis siguin ràpids. Les víctimes no tenen la culpa que al país faltin batlles.

Les dones maltractades volen una justícia ràpida de veritat, no només de cara a la foto en premsa.

Els policies que fan investigacions i detencions volen que la seva feina estigui acompanyada i es doni celeritat a les causes. La ciutadania té el dret de poder accedir a una justícia àgil, eficient i digna.

Els Progressistes reivindiquem aquest dret i denunciem públicament que en l’actualitat, per culpa de la mala gestió, els funcionaris de la Seu de la Justícia no compleixen en uns terminis raonables. Cal actuar de manera urgent. Fer lleis que no es compleixen és com donar tombs al voltant d’un pou que no té aigua.