Hi ha qui diu que el fet que parlin d’un, ni que sigui malament, és bo. Els progressistes dubtem molt que les reiterades notícies negatives procedents d’Espanya beneficiïn el país.

Si bé és cert que ens han dedicat una cançó el grup un Pingüino en mi ascensor, val a dir que el títol ja és premonitori del que en la cançó ens dediquen al país «No os creáis que mola tanto vivir en Andorra…».

Ana Rosa Quintana, en els seus matins televisius, també ha nomenat Andorra en relació a les vacunes dient que un país de milionaris com nosaltres no té el dret que Espanya en faci cap cessió de vacunes… I atacant els youtubers que van decidir venir a residir al nostre país.

Iker Jiménez també disparà en el seu programa sobre la Covid contra els youtubers que tenen la residència al nostre país i tornà a intentar deixar-lo en no gaire bon lloc.

Les tardes del Sálvame ens tornen a nomenar amb un afer relacionat amb una famosa, Mar Flores, que no volia pagar una factura de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

El fins fa pocs dies líder de Podemos, Pablo Iglesias, ens dedicà també unes quantes perles com a país. Segons ell, l’únic atractiu que tenim és la manca de fiscalitat.

I com a colofó, ja que només estem parlant de notícies negatives que venen d’Espanya, la Sexta ens posà als peus dels cavalls i parlà d’una Andorra dictatorial on els que no fan el que els rics volen són castigats i on ets ric o pobre. Ens dibuixen com un país sense drets, feudal, i on no gosem parlar perquè ens sentim amenaçats. I aquí, a Andorra, ningú dels que manen diuen ni “mu”.

Fa mal adonar-se que no es fa res per a defensar el nostre país front a aquestes campanyes de desprestigi que ens ataquen de manera tan gratuïta i sense cap mena de fonament ni de coneixement. Els progressistes no entenem aquest silenci.

Els que estimen el país volem emprar aquesta Finestra Oberta per demanar als responsables del Govern que es faci quelcom perquè Andorra torni a ser coneguda pels atractius i no per males imatges.

Costa d’entendre que no es defensi el fet de poder viure en un país segur i posar-lo en valor. O poder viure en un entorn privilegiat.

És cert que Andorra no és un país on la vida sigui barata i amb la pandèmia que estem patint es fa difícil per a moltes famílies mantenir el seu dia a dia.

Per això trobem a faltar per part d’Andorra Turisme, o del ministeri que li pertoqui, un pla estratègic per donar força al nostre país. On han quedat aquelles campanyes per atreure gent? Andorra es mereix més que inversions en un circ.

Les persones que treballen a Andorra i viuen del turisme, un dels sectors més afectats per la Covid, agrairien una campanya forta, promocionant el país, perquè quan tot això passi i el turisme torni a ser una realitat, la gent que ens vingui a visitar no recordin la imatge negativa d’aquella cadena de televisió espanyola.

Que gràcies a campanyes actives es desperti el cuc de la gent a conèixer totes les bondats del nostre territori.

Andorra és un país petit amb unes arrels fortes, amb tradicions que cal que la gent conegui i és feina d’un govern responsable donar-la a conèixer i defensar-la sempre.