Les esperances dipositades en internet, com a eina tecnològica per fer un món millor, s’han esfumat. El que havia de ser un espai lliure on intercanviar coneixement ha esdevingut un negoci privat on els humans són la matèria primera.

El ràpid desenvolupament de la xarxa s’ha fet sense regulació per part dels poders polítics. Els governs han llençat la tovallola, superats per la ignorància respecte als algoritmes que la fan funcionar.

Conscients del seu fracàs, es conformen a intentar taxar les corporacions nascudes del negoci digital, per mirar de rebre una part dels seus beneficis. El que passi amb les persones, com a conseqüència de l’ús de les plataformes digitals, sembla que els sigui totalment indiferent.

La humanitat es troba tota sola, una altra vegada. Han deixat la responsabilitat a les seves mans, igual que s’ha fet amb les conseqüències que està patint per la crisi climàtica. Els estats, incapaços de prendre decisions valentes davant els gegants de l’energia fòssil, tampoc sembla que vulguin parar els peus als capgrossos d’internet.

Sortosament, existeixen organitzacions d’activistes com Xnet, que proposen solucions respecte a diversos camps relacionats amb els drets digitals i l’actualització de la democràcia: llibertat d’expressió; neutralitat de la xarxa; privacitat de les dades; auditabilitat dels algoritmes, lliure circulació de la cultura, el coneixement i la informació; mecanismes efectius de transparència, participació i control ciutadà del poder i les institucions; defensa del periodisme ciutadà pel dret a saber, informar i estar informats; lluita legal, tècnica i comunicativa contra la corrupció; i la tecnopolítica entesa com a pràctica i acció en Xarxa per l’empoderament ciutadà, la justícia i la transformació democràtica i social.

També s’alcen veus com la d’en Jaron Lanier, teòric de la realitat virtual i ara enemic de les xarxes socials. Amb encert afirma que hi predominen el narcisisme risible i l’exhibicionisme pueril, i que a més, estan fent malbé la conversa política. Però el súmmum és la infelicitat que causen a moltes persones.

En un principi Facebook les feia felices perquè es retrobaven amb velles amistats. Ara, però, es troben atrapades en una bombolla algorítmica que només els mostra el que els dona la raó. I, pel que es veu, les transforma en carallots.