El BonDia del divendres 25 de juny publicava que el producte interior brut havia davallat un 9,3% el primer trimestre del 2021 en relació amb els tres primers mesos del 2020. I aquesta davallada global de l’economia s’esdevé tot i que el sector de la construcció creix un 23% amb relació al mateix període de l’any passat. Caldria estar atents al fet que el subsector del comerç i l’hostaleria ha davallat globalment un 26,7% i el transport un 37,5%.

Les dades estadístiques ens confirmen que el 2021 serà l’any de tots els perills.

Amb timidesa i amb restriccions, amb comptagotes, el turisme torna a fer acte de presència al país. No obstant això, l’impacte de la pandèmia continua visible de manera notòria en el sector de la restauració i dels serveis. El Pas de la Casa continua en estat de letargia, amb negocis amb la persiana abaixada.

La prioritat nacional és doncs rellançar l’economia. Una prioritat que hauria de centrar-se en tres objectius: donar suport als ingressos de les famílies, lluitar contra la pobresa i preservar el teixit empresarial, evitant les fallides i, també, la caiguda de la inversió pública i privada.

El context econòmic ha portat una caiguda important dels ingressos de les famílies més vulnerables, la qual cosa ha estat un factor d’augment de les desigualtats.

La situació de les empreses està de moment dissimulada pels préstecs avalats pel Govern i per les suspensions temporals dels contractes de treball, que a curt termini han pogut cobrir les necessitats de tresoreria.

L’estat real de les empreses el coneixerem quan toqui retornar els préstecs.

Hi ha el risc que augmentin les fallides atès que hi ha moltes empreses que no tenen fons propis suficients per fer front a les pèrdues acumulades i als retorns dels crèdits. Un altre problema serà la manca d’inversió de les empreses que ja estaven endeutades i de les que esperaven a veure què passa.

Per a moltes empreses el perllongament de la crisi econòmica converteix els problemes de liquidesa en problemes de solvència, amb l’amenaça de trobar-se amb fons propis negatius.

El pes econòmic i el paper essencial d’algunes empreses exigeix una resposta de l’Estat per evitar la destrucció d’actius econòmics essencials.

Finalment, l’evolució de l’ocupació és molt incerta. En el primer trimestre del 2021 els assalariats han caigut un 11,4%. Si no es poden crear nous llocs de treball augmentarà l’atur, la qual cosa farà créixer la pobresa, especialment entre els més joves menors de 30 anys, que seran els que més patiran acomiadaments per la seva menor antiguitat.

Andorra es troba en una situació difícil. Les coses no van bé. En el món de la política la realitat és molt tossuda i el que no la vol veure s’equivoca i, al capdavall, ha de rectificar. Per això preocupa aquesta mena d’optimisme sense fonament que es va transmetent des del Govern. La situació avui mereix una avaluació de la creixent eufòria que s’intueix. Hi ha fonament? I, si n’hi ha, fins a quin punt establirà les bases d’un sòlid creixement?

Convindria no confondre desitjos amb realitats.

La davallada de l’activitat econòmica, la reemergència de problemes crònics i unes finances públiques espantoses malgrat la dissimulació són crues realitats. No ens autoenganyem. Caldria tenir el valor de reformar el model econòmic.

Per fer-ho convindria disposar d’un informe seriós i independent sobre els grans desafiaments econòmics del país. S’ha perdut un any amb tacticismes electorals i no s’ha volgut fer un informe així.

El dimecres 23 de juny el president de la República francesa, Emmanuel Macron, va rebre dels economistes Olivier Blanchard i Jean Tirolle un extens informe amb recomanacions per redreçar la situació. Quin contrast!

Avui es necessita que les qüestions d’interès general siguin objecte de concertació per la totalitat de les forces polítiques.