Reformar l’Administració pública

Autor: JAUME BARTUMEU CASSANY
Font: BONDIA
Publicat el: 20 de Juliol de 2021

El Butlletí Oficial del 7 de juliol publicava el nomenament de la Sra. Trini Marín com a nova ministra d’Administracions Públiques que el dia 14 de juliol va jurar el càrrec. Un bon moment per parlar de l’Administració.

És una evidència que els darrers deu anys els governs successius de DA han anat engreixant la nòmina de l’Estat. Periòdicament han anat anunciant la creació de nous organismes i departaments –el darrer l’Agència de Ciberseguretat– als quals, òbviament, cal dotar de pressupost i funcionaris o contractuals amb càrrec al pressupost.

I això porta a una cursa sense fi que genera més i més necessitats de nous funcionaris per cobrir places en nous organismes que es creen i que de vegades dupliquen funcions que ja abans portaven a terme altres organismes existents o les autoritats que se suposa que haurien d’assumir la funció sense demanar més personal.

Tanmateix, cal fugir de demagògies que indiquen que estem en una situació d’“inflació funcionarial” sense matisar l’afirmació. Nosaltres defensem la funció pública, ja que cal veure la quantitat de serveis que es presenten en seguretat, ensenyament públic, Seguretat Social, dependència i salut.

Dit això, queda clar que quan es produeixen situacions de tensió com la que es presenta amb la Covid-19, salten les alarmes pel que fa a la gestió sanitària i a l’atenció que es presta a la població afectada per situacions d’atur temporal (suspensió temporal de contractes de treball i avals a préstecs bancaris) i per subvencions o pagaments a individus o societats que estan immersos en situacions que l’Executiu o el legislatiu han considerat quan han de ser objecte d’atenció específica per evitar danys pitjors.

Amb aquest rerefons cal demanar-se si hi ha inflació de funcionaris o bé si el que hi ha és una assignació incorrecta dels recursos funcionarials existents.

Ara fa dos anys els Progressistes vam proposar a la ciutadania transformar el funcionament de l’Administració pública.

Plantejàvem passar d’una Administració pública reactiva a una Administració pública proactiva i amb capacitat d’anticipació.

Entre altres propostes defensàvem simplificar i racionalitzar els processos administratius aprofitant les potencialitats que ens ofereixen les noves tecnologies. I també, implementar una administració electrònica integrada que comparteixi i centralitzi informació per facilitar-ne l’accés als ciutadans.

Dos anys després de les eleccions estem comprovant que el govern Espot assumeix i vol dur a terme les propostes que acabo de recordar. Potser ha arribat el moment que a Andorra ens plantegem una vegada per sempre la reforma de l’Administració pública veient, sense demagògies ni pressions polítiques o ideològiques, quina és l’autèntica realitat d’excessos, mancances i productivitat en la nostra funció pública.

Quan ens queixem, sovint amb prou raons, del mal funcionament de l’Administració pública no hem de caure en la crítica negativa i fàcil ni tampoc posar totes les persones que treballen a la funció pública al mateix sac.

Els funcionaris no són ganduls ni dolents, sinó que sovint estan assignats incorrectament a les funcions requerides o incorrectament dirigits.

Ara convindria recollir la proposta que vam fer Progressistes-SDP, el febrer del 2019, i treballar per arribar a un necessari i ampli consens de tots els actors socials que tenen la responsabilitat d’aportar les propostes necessàries per tal de construir un nou model d’Administració pública sostenible i que tingui com a eix central la prestació d’un servei públic de qualitat a la ciutadania.

El país necessita una Administració pública que no tingui tan sovint totes les línies telefòniques ocupades. I no cal dir que és urgent articular instruments per interactuar millor amb els ciutadans i entre les administracions general i comunals.