El turisme es comença a reactivar tímidament, gràcies al cel i malgrat les incerteses de la crisi sanitària que no afluixa. Però els turistes arriben a Andorra i es troben que han de passar hores al cotxe degut a les cues i cues que es tornen a patir al país. Potser que es comenci a fer el que cal en relació amb aquest tema doncs, ara que el país s’ha quedat gairebé sense espais per aparcar, és caòtic desplaçar-se.

Ja està bé que a Andorra es fomentin les zones de vianants i els espais verds. Els progressistes ho encoratgem. Però mentre els comuns estan picant pedra i fent que sigui una realitat poder passejar per la ciutat sense sorolls i fums, és tasca d’un govern responsable invertir en infraestructures relacionades amb la mobilitat.

No ens cansem de defensar el transport públic de qualitat i democràtic, és a dir, gratuït per a tothom. El país el necessita de manera urgent.

El Comú d’Andorra la Vella, molt encertadament, farà en breu un aparcament a l’entrada sud, a l’avinguda Santa Coloma, i la idea és fantàstica: que la gent pugui deixar el seu vehicle aparcat i arribar al centre en llançadora i no sobresaturar més la circulació. Però si el transport públic col·lectiu del qual disposa el país no millora, la iniciativa es quedarà a mitges.

Cal tenir clar que la gent no pot continuar fent viatges interns al país sense garanties que no es contagiaran, doncs la Covid-19 encara és aquí i hem d’aprendre a conviure amb ella.

La tasca d’un govern responsable és garantir la seguretat de les persones en el transport públic. Durant la pandèmia no ha estat pas el cas. Viatjant enllaunats i sense distància social, el risc de contagi estava garantit.

Si a més sumem les hores d’espera i les parades en hores punta tenim un escenari llastimós. I la manca de places per a tots els usuaris que han de ser a les parades a esperar el pròxim que passi…

Ens espera un estiu de llargues cues. Cal que ens carreguem de paciència i tornem a mentalitzar-nos que a Andorra el turisme va de la mà amb embotellament. La imatge que donem és prehistòrica. Ja ho diuen molts que per venir a Andorra s’ha de tenir paciència, doncs som un país que té més cua que el diable.

Menys heliports, aeroports, estudis i ressenyes. Que a qui li pertoqui faci les reunions i trobades escaients amb els dos països veïns, França i Espanya, perquè les comunicacions amb Andorra millorin.

Andorra es fa gran, cada vegada som més habitants, però ningú es preocupa de la mobilitat interna, de tenir un transport de qualitat, democràtic, i que vagi en sintonia amb el segle que vivim. Ens hem engreixat i les costures del vestit estan cedint, no podem esperar que es trenquin i quedar-nos despullats amb les vergonyes a l’aire.

No podem seguir rebent milers i milers de turistes i que no tinguin aparcaments per poder deixar els vehicles. És mala publicitat per a tots, és sinònim de mal servei. Cal ser previsor i si s’han atorgat llicències per fer obres que han reduït els espais per aparcar és quelcom que s’havia de saber, és quelcom que s’havia de preveure.

La gent demana anar a treballar de manera digna, els estudiants bé mereixen poder desplaçar-se amb certa qualitat i totes les garanties. El transport públic no és només agafar l’autobús… cal parlar i fer trobades amb tots els que es dediquen al transport. Cal pensar, i si al Govern no saben com fer-ho, els convidem a fer una lectura del nostre programa de les darreres eleccions generals.

De la mateixa manera que altres propostes nostres se les han fet seves, en l’àmbit del transport públic i democràtic també els encoratgem a fer-ho. Som nosaltres que vam proposar el febrer del 2019 democratitzar el transport públic col·lectiu fent-lo gratuït.

El país bé es mereix que s’atansin posicions i es treballi en xarxa, tot i que no tothom pot pensar com el Govern.