L’excap de Govern Jaume Bartumeu va qüestionar ahir en la presentació d’un estudi sobre la situació de la banca andorrana que les integracions bancàries que recentment s’han produït al sector no són “la solució definitiva” als problemes que l’exmandatari troba respecte al sistema financer del país.

Bartumeu va esgrimir que des dels exercicis del 2016 i 2017 el sector mostra una dinàmica descendent, agreujada per la pandèmia, i que el sector ha de “reforçar el capital de les entitats financeres per garantir la seva solvència a llarg termini”.

En aquest sentit, fa referència a les orientacions publicades pel Banc Central Europeu per consolidar el sector bancari, però creu que el camí emprès al país per afrontar la consolidació no és adient des del seu punt de vista.

Per una banda, considera que el fet que al Principat només hi hagi tres bancs afebleix la competència i perjudica els clients i, per l’altra, recomana a les entitats incrementar “el matalàs de capital” per fer front a l’exposició creditícia i als controls de solvència que la Unió Europea ha establert i que es reforçaran el gener del 2022.

D’aquesta manera, Bartumeu, amb referència a l’adquisició de Vall Banc per part de Crèdit Andorrà, considera que “els permetrà presentar una millor foto sobre els seus fons propis, però si l’Autoritat Financera l’acaba autoritzant no sé si això pot arribar a solucionar les situacions complexes”.

Pel que fa a l’adquisició de Banc Sabadell d’Andorra per part de MoraBanc, el també president del partit SDP indica que “el pot alleugerir, però no soluciona el problema”. Al mateix temps, alerta que la caiguda de beneficis al sector per la capitalització necessària per reforçar la solvència pot portar les entitats a retallar personal.

Banc de França
En l’estudi presentat ahir, Jaume Bartumeu també proposa que el Banc de França sigui el prestatari d’última instància del sistema financer andorrà. Aquesta és una de les debilitats detectades al sector i Bartumeu considera que en l’actual estat de l’acord d’associació amb la Unió Europea, el Banc Central Europeu no pot ser inclòs en la negociació per dur a terme aquesta tasca.

Amb relació a l’acord, també critica “l’opacitat” amb què considera que està actuant el Govern, sobretot per la petició del sector que la banca quedi al marge de la lliure prestació de serveis.