El 24 de novembre, mentre un centenar de persones contràries a la vacunació demanaven a crits, sense mascareta ni guardant distàncies, a les portes de l’edifici administratiu de Govern, la dimissió del ministre de Salut, es podia llegir a les pàgines d’opinió de La Vanguàrdia un article de Lluís Foix que afirmava “No vacunar-se és incívic”. Hi estic totalment d’acord.
La ciutadania andorrana té uns drets i llibertats, reconeguts i protegits per la Constitució, però hauríem de vetllar perquè l’ús extrem de la llibertat personal no perjudiqués la salut de moltes altres persones.
Més enllà de la important qüestió de l’abast general de les llibertats i de la possibilitat de limitar-les en qüestions d’interès general o per protegir la salut no hauríem de perdre de vista que les estadístiques contrastades, aquí i al nostre entorn europeu, mostren que entre els vacunats hi ha moltíssimes menys infeccions que entre els que han rebutjat vacunar-se.
I tampoc no sembla discutible que si no s’està vacunat es pot contagiar els altres més fàcilment.
El 25 de novembre del 2021 Miquel Oliu-Barton, Maître de conférences a la Universitat de París-Dauphine, investigador associat al centre de reflexió Bruegel, i Bary Pradelski, encarregat de recerca en economia al Centre National de la Recherche Scientifique, escrivien a Le Monde que calia accelerar l’administració de la tercera dosi i reforçar el passaport sanitari: “Augmentant així la taxa de vacunació no solament es redueix considerablement el nombre de formes greus de la malaltia i de defuncions, sinó que hom pot també controlar la propagació del virus amb unes mesures menys constrenyidores.”
Oposar-se a mesures sanitàries que beneficien les persones amb malalties de risc, la gent gran i la salut de la població en conjunt, és molt insolidari.
Haver d’exhibir un certificat de vacunació o una anàlisi que acrediti que no s’és portador del coronavirus comporta revelar dades sanitàries que estan emparades en el dret a la intimitat que la Constitució garanteix en el seu article 14. S’entén, doncs, que hi hagi persones que no vulguin perdre drets fonamentals.
Però aquesta obligació s’imposa per una altra finalitat constitucionalment establerta: protegir el dret a la salut que estableix l’article 30 de la Constitució.
I la mesura sembla raonable i adequada per a l’objectiu al qual pretén arribar.
Ara el Govern ha hagut de tornar a imposar mesures amb vista de la inquietant situació, la gravetat de la qual encara es tardarà setmanes a conèixer, una vegada l’evolució epidemiològica ho aclareixi.
No protestaré pas si el Govern adopta mesures excloents, com no permetre als que no tinguin el passaport Covid anar en transport públic, entrar a restaurants, discoteques, estadis esportius, gimnasos i qualsevol altre indret on hi hagi concentració de persones.
La llibertat per divertir-se o per dissentir de mesures profilàctiques del Govern és respectable sempre que no perjudiqui la salut d’una gran majoria que sí que acudeix a ser vacunada quan és convocada per les autoritats sanitàries. És així d’elemental.
Com també caldria anar puntualitzant que no es pot portar la ignorància històrica fins al punt de comparar el passaport sanitari amb la política feixista del nazisme hitlerià. Amb semblants despropòsits es comprova una vegada més que allò que és forassenyat és, alhora, insignificant.
Hem de trobar la millor manera d’assegurar la protecció de totes les ciutadanes i tots els ciutadans per preservar la nostra salut, la nostra economia i les nostres llibertats.
Per afrontar el desafiament col·lectiu de la pandèmia no hi ha dreceres però sí que podem tenir una certesa: afavoreix l’extensió de la malaltia tot el que no sigui adoptar mesures prudents.
No ens podem permetre posar en risc el que s’ha aconseguit fins ara amb grans sacrificis de la societat i de l’economia.